L'ALQUIMISTA

RAFA, NO HE COPIAT.

RESUM:

Santiago és un pastor a qui li agradava llegir, i aprendre. Un dia decidix anar a una endevina perquè ho interprete i aquesta li diu que ha d'anar a les piràmides d'Egipte per a trobar un tresor i la desena part del tresor serà per a ella. També es va trobar amb el rei de Salem que li va donar dóna dos pedres (Urim i Turim) perquè li ajudaren en moments difícils, a canvi d'algunes ovelles. La resta les va vendre per a poder aconseguir els diners per al seu viatge.

Va ser atracat i ha de treballar per a un venedor de vidres per a poder tornar a Espanya, però este li convenç perquè continue a la cerca del seu tresor. Durant el viatge coneix  Fàtima i s'enamora d'ella. També  va conéixer un anglés que volia ser alquimista i a un cameller que li aconsella sobre la vida i a un famós alquimista que li convenç perquè fóra a les piràmidei. Pel camí va tindre premonicions observant el vol d'unes gavines i va adonar-se que serien atacats.

Va ser capturt i l'alquimista va dir que Santiago podia convertir-se en vent per a salvar-lo. Es va donar compte que l'ànima del món és l'ànima de Déu i la seua pròpia ànima. No va poder unir totes les forces d'ell i convertir-se en vent. L'alquimista el mostra com convertia els metalls en or i després d'açò Santiago va continuar el seu viatge a soles i va tindre temps per a pensar, reflexionar i sentir el seu cor que li va dir que on plorara trobaria el seu tresor.Quan arriba a les piràmides  va ser assaltat. Els compta la seua història i un dels assaltant es burla d'ell, li diu estúpid per creure en els sons i  li diu que ell va tindre un son en què un tresor estava en una església abandonada a Espanya. Santiago s'adona que el tresor està on va tindre els seus sons, a Espanya. Torna a Espanya i recupera el tresor. Li dóna la seua part a la gitana i se'n va a vore a Fátima. Santiago comprén  el llenguatge de l'univers i el llenguatge de l'ànima, es fa savi .Aconseguix la seua propia felicitat i estar agust amb ell mateix.

QUÈ M'HA FET PENSAR?

Podem reflexionar amb aquest lllibre ja que totes les persones del món tenim somnis que volem aconseguir i hem de lluitar per ells. Poden haver dificultats i no tot es fácil. No hi ha res fàcil que valga la pena, hem d'esforçar-nos. Els errors ens ajuden a aprendre. Jo pense que hen de ser valent i a vegades arriscar-nos, qui no arrisca no gana res!

Com en el llibre, Santiago actua desde el cor, fa el que ell realment vol. Aixó és altra cosa positiva, a vegades volem fer coses pero si pensem si està bé o no, i les seues conseqüències, acaben sense fer res. Trobe que hem de fixar-nos en l'actitud de Santiago i aplicar-ho a la nostra vida, hem de mirar desde el nostre interior i averiguar el sentit de la nostra vida.

Si Santiago no s'haguera arriscat mai hauria conegut a tanta gent, ni al amor de la seua vida ni haguera trobat el tresor.

El cor té raons que la raó no entén. Deixem enrere el nostre cap i començem a viure la vida pensant en el nostre cor i en la nostra felicitat, aixó és el que realment importa.

RELACIÓ AMB LA FILOSOFIA:

L'alquímia els servia per a fer créixer el seu pensament, tenien capacitat de sorpresa, de viure desperts, de preguntar-se sobre les coses més habituals , el seu desig de saber, pensar i raonar 

El llibre ens parla de la Gran Mentida "De la incapacitat que les persones tenen per a triar el seu propi destí " Totes les persones tenim la capacitat, amb els nostres actes, de triar el nostre propi destí, sense que ningú ens diga el que hem de fer, a soles nosaltres podem decidir.

" A soles acceptem la veritat quan prèviament la neguem des del fons de l'alma" No hem de fugir del destí.

L' AMOR SUPREM, és el llenguatge pròpiament universal  pur i verdader que supera qualsevol obstacle, tot el món ho entén i parla d'ell. Està en cada una de les coses de la creació. És una força que ens transforma. Quan s'ama verdaderament no necessitem entendre l'amor és un sentiment que no hem d'entendre, l'amor és un sentiment llibre amb el qual podem trobar la nostra felicitat. L'amor suprem és un amor de veritat, sense "sentiment secundaris", sense sentiments egoistes, sense enveja, sense rencor..

"Sin comprendre mai que l'Amor mai impedix a un home seguir la seua Llegenda Personal". Sense amor la vida no té sentit, tots necessitem l'amor , és el gran tresor de la nostra vida, a pesar de dificultats i dificultats. Santiago busca el seu amor verdader i la feliçitat amb constància i valentia. Ell segueix una llegenda gràcies a l'amor.

 "Quan es vol una cosa, tot l'univers conspira perquè la persona aconseguisca el seu somni" 

" Hem de tindre fe en la vida".

Quan volem una cosa hem de lluitar per ella, per moltes persones que hi haja per a intentar imperdirnos que ho aconseguim, hem de tindre fe, l'univers està amb nosaltres. I el més important, nosaltres sabem que podem aconseguir el que vuigam amb una mica d'esforç i sacrifici. Si volem, PODEM.

"La transformació dels alquimistes"  podem aplicar-la a nosaltres.

 El nostre comportament quan naixem està regit pels reflexos i instints, però conforme creixem està regit per la conducta i per la consciència (conjunt emocions, sentiments, sensaciones...) La conducta i consciència van canviant amb el temps.

Hi ha una consciència espontània, com a conjunt de processos interns (percepció, aprenentatge)

El temps, la imaginació, el pensament, el llenguatge ensens ajudarà a aconseguir els nostres objectius.

La transformació és perdre la por i començar a lluitar de veritat, saber que pots fracasar pero que ho hauràs intentat. 

"Hay que aprendre a seguir les señals", "Las coses simples són les més extraordinàries, només els savis aconseguixen veurelas" Els detalls marquen les diferències. Per exemple, aplicant-ho a la vida cotidiana, un gest com un abraç pot fer a alguna persona molt feliç, una cosa molt simple pero a la vegada extraordinària que a soles un savi pot apreciar, una persona materialista i sense sentiments profunds no valoraria aquest gest com un savi.

"Prometí prendre les meues pròpies decisiones", 

Tots som responsables dels nostres actes. Som nosaltres els que hem de reflexionar i prendre decisions, són nostres i de ningú més. 

LLEGENDA PERSONAL. És la nostra pròpia història, escrita per la mà de Déu.

 És un camí que hem de fer i un somni que hem de complir. Com diu es PERSONAL, és una llegenda nostra. Nosaltres som els que escrivim la nostra llegenda. Cadascun posseïx la seua pròpia llegenda, la seua forma d'aprendre i comportar-se en la vida. De vegades, estem prop de complir la nostra llegenda personal però desistim, però l'univers conspira perquè seguim amb el nostre son.

"principi favorable o sort del principiant" Quan fem alguna cosa per primera vegada, es diu que  tenm la sort del principiant. Hi ha que perseguir la nostra llegenda personal abans de que siga tarde

 

 El LLENGUATGE DE l'ÀNIMA

"Existeix un llenguatge que va més enllà de les paraules",  Llenguatge de les coses fetes amb amor i amb bona voluntat, sense sentiments roins. Aquest llenguatge és universal, no  has d'aprendre ningun idioma, todos podem comunicar-nos amb amor, ajundant-nos

"L'HOME A LA RECERCA DEL SENTIT"

L'Obra de Victor Franke "L'home a la recerca de Sentit ", pot ser considerada com una experiència autobiogràfica , però en realitat és un estudi psicològic de l'home.
Va ser escrita pel mateix Victor Franke i relata la seua vida durant tres anys en els camps de concentració durant la Segona Guerra Mundial . L'experiència que va tenir en aquest lloc, ja que ell va viure en primera persona totes les experiències relatades i va intentar comptar també les vivències dels presos , les seues emocions , els seus pensaments ... , però no de la manera com estem acostumats a escoltar-les i sentir-les , sinó des del punt de vista de la logoteràpia , disciplina creada per ell i que pretén donar a conèixer aquesta obra .
El llibre , destinat a totes les persones que vulguin llegir-lo, no a un grup determinat , explica l'esmentada disciplina , en paraules del propi Victor F. "La logoteràpia mira més aviat cap al futur , és a dir , al sentit i els valors que el pacient vol realitzar en el futur ... És una psicoteràpia centrada en el sentit de la pròpia vida . Se centra en el sentit de l'existència humana i en la recerca d'aquest sentit per part de l'home " .
Victor F. relata el llibre com l'informe del presoner n º 119104 , és a dir , d'un nombre , mai d'un individu únic: "Aquest text , l'informe del presoner n º 119104 no pretén explicar les meves vivències personals en el camp de concentració . La meva intenció és decubrir ... com és el presoner normal vivia la vida al camp i com aquesta vida influïa en la seva psicologia " .
Relata la crueltat amb què els soldats de les SS maltractaven als presoners i com incidia lal vida al camp de concentració en la ment del presoner mitjà, aquell que no gaudia de cap tipus de privilegi .
En el camp hi haurà dos tipus de presoners : el presoner corrent , que feia els treballs més durs i que era objecte de la crueltat dels soldats i els " Kapos " , que eren els presoners privilegiats i que tractaven la resta de presoners amb màs crueltat que els propis soldats .
L'autor divideix la vida al camp en tres parts :

INTERNAMENT AL CAMP
El símptoma característic en la psicologia dels presoners en aquesta primera fase és el SHOCK . 1500 presoners viatjaven en un tren abarrotat , 800 en cada vagó , amb la creença que el seu destí era una fàbrica de municions per a ser emprats com a treballadors forçats , però realment el seu destí era el camp de concentració de Auschiwitz , on van ser rebuts per un grup de presoners ben alimentats i que amb el temps , van saber que feien les funcions de comitè de benvinguda . Alguns presoners van arribar a pensar que ells podrien fer aquesta funció : "LA IL · LUSIÓ DE L' INDULT " .
Separar a homes i dones , als que anaven a viure i als que no. Els van obligar a despullar-se, els van prendre el poc que tenien , els van portar i van rapar , sense deixar un sol pèl en tot el seu cos .

LA VIDA AL CAMP
En aquesta fase , el presoner enyora la seua llar , la seua família : la nostàlgia l'envaeix . Els presoners ja no s'espanten de res , els contagis físics eren molts , però els que realment els afectaven eren els psicològics , és a dir , l'insult .
En aquesta fase , es descriu com la vida interior s'intensifica i es considera que l'amor és la meta a la qual s'ha d'aspirar . Els presoners es converteixen , a mesura que passa el temps, en màs inhumans : " Es examinava amb indissimulada curiositat als" musulmans " , que partien per comprovar si els seus abrics o sabates estaven en millor estat que els d'un i , en aquest cas , canviar-los.
En aquesta fase sorprèn veure com aquells presoners amb una constitució feble , però una gran vida interior i espiritual , semblaven dur millor la vida al camp que tots aquells la complexió era forta i robusta .

DESPRÉS DE L'ALLIBERAMENT
En aquesta fase es descriu la desil · lusió : com un ex - presoner intenta tornar a la seva vida anterior , a casa que ja no existeix o la seva família que ja no hi és. Ha de tornar a aprendre a ser feliç , ja que aquest sentiment l'havia perdut: "Havíem perdut la capacitat d'alegrar-nos i , lentament , havíem de tornar a aprendre " .
Però cal tenir en compte que tots van ser conscients que , amb l'alliberament, ja havia finalitzat el dolor i el sofriment físic i moral : "ja no hi haurà res a témer , excepte a Déu" .
Era el moment de tornar a començar a viure .




QUÈ M'HA FET PENSAR ?

L'autor al llarg de l'obra ens intenta transmetre i , el mateix títol de l'obra així ho indica , que el principal motiu de l'home és trobar sentit a la vida ia la seva pròpia existència .
Tota persona té un destí i ha de acceptar-ho, encara que aquest comporti patiment , i la forma d'acceptar és el que determina que la seva vida tingui un sentit més profund.
Tota persona té la possibilitat de triar i té independència . A un home se li pot arrabassar tot menys una cosa : la seva vida interior i la seva capacitat de triar com actuar davant les diferents circumstàncies de la vida .
Partint de la idea principal de l'obra , anem a assenyalar com es reflecteix aquesta al llarg de tota l'obra .
En el mateix Prefaci es destaca la primera elecció que va haver de fer l'autor : fugir de Viena o atendre els seus pares . " Quin era la meva responsabilitat ? Ocupar de la meva obra o tenir cura dels meus pares ? " Va ser una elecció difícil però realment quan un realitza l'elecció que considera correcta , la sensació que l'envaeix és meravellosa .
És en aquest primer moment com es reflecteix que , tot i que l'elecció suposava patiment , la separació del que ell màs volia , la seva dona , la benedicció de la seva mare a última hora i les últimes paraules del seu pare , van suposar per a ell un reconfortant sentiment d'haver fet el correcte , que com ell afirma , li va atorgar una gran pau interior .
Al llarg de tota l'obra , s'observa com l'autor durant la seva vida als camps de concentració no perdia el màs preuat que tenia : "La llibertat d'elecció" . També ens reflecteix com canvia el comportament de l'ésser humà davant situacions difícils , com cada ésser humà respon de diferent manera davant les mateixes situacions i quina és la reacció de la psicologia humana : optimisme , humor , autodisciplina ... les fases que podríem assenyalar en l'ésser humà al llarg de l'obra podrien ser : esperança , humor , autodisciplina ...
Quan una persona s'enfronta a una situació desconeguda , s'agafa a un " taula de salvació " , és a dir , busca el costat positiu , allò que li permet mantenir la ESPERANÇA ( és l'últim que s'ha de perdre ) que dia sorgiria l'ocasió propícia per retornar el favor " . En l'obra es reflecteix en la " Il · lusió de l'indult " o , però, també la ment humana pot respondre amb un toc de HUMOR , buscant el costat divertit i còmic de la situació : "Després de tot , les dutxes abocaven aguantar de veritat .... "
Quan l'home s'adona que la situació no és la que ell imaginava , quan perd l'esperança que les coses siguin com ell des que fossin , reacciona adaptant-se a la vida real : " Esborrar de la meva consciència tota la meva vida anterior " .
Però totes aquestes reaccions desemboquen ineludiblement en una situació de APATIA que , realment és un mecanisme de AUTODEFENSA : l'única cosa que es busca és viure cada dia , sense pensar en el futur i intentar protegir del que màs fa mal.
L'ésser humà quan ja ha perdut la seva dignitat humana , no reacciona davant els danys físics que se li puguin infligir i intenta sobreviure , però si reacciona davant els insults que se li puguin fer . Això comporta que, davant determinades situacions , hi hagi una capacitat d'autodisciplina . En el llibre es reflecteix en l'apartat del " Fam " . L'autor té la capacitat de no menjar-se la ració diària de pa en el moment en què la donen , sinó que és capaç de guardar- per al dia següent quan s'aixeca, mentre que l'autor no es menjava en el moment la ració de pa , a més de la capacitat d'autocontrol i autodisciplina , es posa de manifest que aquest comportament reflecteix alguna cosa màs : l'abstracció de la realitat , ja que mentre gaudia assaborint les engrunes de pa , tot el que hi havia al seu voltant s'esvaïa .
Amb el pas del temps l'ésser humà pren consciència que ho ha perdut tot i es refugia en el seu interior . L'autor es refugia en la seva dona , rescata tots els moments viscuts junts . "Mentre marxàvem a batzegades ... cadascú pensava en la seva dona ... a qui s'entreveia amb una estranya precisió . La sentia contestar " .
També en aquesta situació , l'home aconsegueix rescatar i gaudir de les petites coses bones que encara els ofereix la vida que, d'altra banda, són poques. L'autor passa molt temps comparant la trista realitat que l'envolta amb la bellesa . Reflecteix com en moltes situacions desagradables l'ésser humà és capaç de trobar alguna cosa positiva , una cosa bell, aconsegueix refugiar-se en els seus petits records . Tot això fa que l'ésser humà construeixi una vida interior forta que el protegeixi de l'exterior , és a dir , es protegeix amb una cuirassa .
Però l'ésser humà continua vivint i ha de prendre sempre decisions . De fet , la vida és un camí de decisions . Però hi ha moments en la vida en què es té por a decidir : un exemple és quan l'autor ha de decidir si s'escapa del camp o per contra es manté alli . Realment , l'home el que el manté en peu és tenir una META , cosa que aconseguir en el futur , les decisions que al llarg de la seva vida ha d'adoptar per arribar a la meta que ell mateix s'ha fixat , és a dir , el que el manté al final és trobar un significat , un sentit a la vida : "tot el que no acaba amb mi em fa més fort" . " La vida humana no para mai i el sentit de la vida també inclou el sofriment , l'agonia , les privacions i la mort . Els assegura que sempre tenim a algú ... un futur ....
Però , què passa quan s'arriba a la meta ? Algunes vegades l'ésser humà quan arriba a la il · lusió per la qual ha patit fins a límits insospitats , no s'ho pot creure , pensa que està somiant o és alguna il · lusió seva. "Som lliures , ens cridàvem una i altra vegada , i ni encara així podríem creure .


RELACIÓ AMB LA FILOSOFIA

Aquest llibre i la seva temàtica em van semblar des del primer moment molt interessants perquè tot el relacionat amb el règim nazi m'ha cridat sempre l'atenció.
El relat de la història té , des del principi , directament relació amb la filosofia , ja que s'observen diferents conductes que adopta l'ésser humà per adaptar-se a les noves condicions de vida que se li presenten i així sobreviure en el medi que , en aquest cas , és el camp de concentració .
El principal tipus d'aprenentatge que trobo i que vaig aprendre fa poc a classe és l'anomenat condicionament operant , exposat per Skinner . Aquest consisteix en un tipus d'aprenentatge associatiu de desenvolupament de noves conductes que estarà determinades per unes conseqüències positives o negatives , que reforçaran o debilitaran aquesta conducta. Com a principal representant d'aquest tipus d'aprenentatge trobem el càstig , comportament utilitzat per anul · lar o eliminar conductes considerades desadaptatives , i que es troba present sempre en els camps de concentració . Com ja es va dir a classe , aquest tipus de mesura no aconsegueix efectes positius en el subjecte , sinó que li pot causar danys físics i / o morals . En aquest cas , es produeixen dos tipus de dany en tots i cadascun dels presoners del camp .

Un altre aprenentatge que he pogut observar és l'aprenentatge vicari , que consisteix a adquirir noves conductes mitjançant l'observació i la imitació d'altres subjectes . D'aquesta manera , trobem que els presoners imitaran o faran allò que els manin els guàrdies o certes conductes dels seus companys que puguin estalviar qualsevol tipus de patiment o càstig . Per això , l'aprenentatge vicari , desenvolupat per Albert Bandura , estableix com si fossin mostres i les portéssim com una cosa personal . Així passa amb els presoners que van a tractar d'imitar totes aquelles conductes d'altres companys que puguin fer-les bé o que facin que es guanyin la confiança dels guàrdies alemanys i dels Kapos .
Arran d'això i de la lectura del llibre , estableixo altres conclusions :

- No importa fins a quin grau de degradació es pot arrossegar a l'ésser humà , ja que la seva ment és capaç de sobreposar-se, trobant mecanismes per sobreviure .
- L'ésser humà es refugia en l'humor , en l'amistat , en els records , en la bellesa de la naturalesa per poder fer front a la crua realitat .
- L'ésser humà pensa que , encara que les persones del seu voltant puguin ser perverses , si ells es comporten amb elles correctament , no poden arribar a ser tan perversos .
- No hi ha cap situació en la vida que no tingui cap sentit : Cal buscar un sentit a la vida , encontarlo i seguir-lo.
- La fortalesa de l'home ve donada per la seva força interior, no pel seu aspecte exterior .

Finalment, la frase amb què resumia el que aquest llibre m'ha transmès és : " només les il · lusions ens ajuden a viure : un home que sabés tota la veritat s'asseuria a la vora del camí i ploraria fins a la seva mort " .

EL SENTIT DE LA VIDA

La vida és el regal més valuós que ens donen, un regal que hem d'aprofitar. 
La qüestió és: com? Divertint-nos, aprenent, treballant, volent? 
Hem de viure fent coses que ens aporten felicitat, potser els nostres fills donen sentit a la nostra vida, el nostre treball, els nostres pares i amics... 
La nostra vida no és eterna i per això mateix hem de fer d'aquesta un viatge inoblidable, on descobrim el vertader sentit de la nostra vida. 
A soles nosaltres som els que podem donar-le sentit.
Tu ja ho saps?

COM SER FELIÇ?

Al meu entendre, no hi ha cap cosa específica que ens faça feliços, no tots som feliços amb el mateix. Per exemple, abans va la qualitat que la quantitat, preferisc uns bons amics que gran quantitat que siguen només companys.
Em fa més feliç anar-me'n amb la meua àvia a prendre un gelat que anar jo sola a la ciutat més rica del món.
Sóc més feliç quan la meua mare em prohibeix eixir a la nit i em quede a casa amb ella que quan no li faig cas i veig que ho està passant malament.
No existeix una felicitat absoluta, jo crec que els detalls poden arribar a fer-te la persona més feliç del món. 
"No deixes que el món canvie el teu somriure, fes que el teu somriure canvie el món"

MEMENTO

1. Comenta els aspectes que més t’han cridat l’atenció de la historia.

El que més m’ha cridat l’atenció per la seua importancia que té per a la persona és la memòria. Gracies a aquesta poden trindre presents tots els nostres records mantenint el nostre pasat.

Gràcies a aquesta tambè podem aprendre dels errors i canviar la nostra conducta en el futur partint d’un record.

Em crida moltíssim l’atenció totes eixes notes que s’escriu per tot el cos, com es pot viure a soles llegint unes notes al teu cos? Va enrecordant-se de les coses amb imatges, poc a poc..

Per exemple, quan Lenni diu ''creía que el plaer de llegir un llibre eradicava en no saber el final'' ens dona una xicoteta pisa de que en el cas d’esta pel·lícula va començant pel final de la historia.

2. Comenta els aspectes que més t’han impressionat de la personalitat de Lenny, Sammy i la seva dona.

- Lenny: La capacitat que te per a dur la seua malaltia amb l’ajuda d’una rigorosa disciplina que fan que puga dur una vida independent. Ès una persona molt intelligent que du una continua lluita amb la seua ment i amb tot el que li rodeja, per saber l’ultima cosa que ha fet i que és el proxim que deurà fer. Te por a quedar-se perdut en el temps sense fer res. Açò es un aspecte molt positiu como a malalt,, però a la vegada negatiu perque necessita ajuda psicològica que es nega a acceptar.

-Sanny: Es just el contrari de com es pot dur l’enfrentament de Lenny. S’abandona a la sort sense donar importància a la seua propia sort. No és consciente dels seus actes, viu en el seu món i amb la dependència continua de que una altra persona li ajude.

- Dona de Sanny: L’amor per una persona volguda que físicamente no presenta cap malaltia, pot ser tan grau que mai pugues acceptar que aquesta persona te una malaltia mental. Aquesta situaciò es reflectix en la dona de Sanny que le du a una situaciò limit per no poder aceptar la realitat.

3. Per què la pel•lícula avança cap arrere?

Es la manera de entrar en la ment del protagonista, que sol es preocupa per viure el present. Continuament, i gràcies al seu mètodo, te que fer retrospeccions al passat en la seua ment per a comprendre còm i per què ha arribat a eixa situacciò.

4. Lenny vol demostrar que els problemes de memòria de Sammy no són físics sinó psicològics per a evitar que el segur haja de pagar el tractament. Descriu el tipus de proves a què se sotmet Sammy i els resultats. Quines són les conclusions finals de Lenny?

Sany es sotmet avanti menos a mès proves que consistien en localitzar objectes que tenien cargues electriques, sempre colocats en la mateixa posiciò.Lenny duia que en cassos anteriors de pèrdida de memòria recient, en la mateixa prova els pacients lo superaven perque els malalts va aprendre la posiciò dels objectes amb deseaye per instint.Els malalts va aprendre la possiciò dels objectes amb descarga per instint. Amb aquest ret es condenaven malalts psicològics. Els resultats el van servir com a experiència per al seu propi cas, creyendo que al dir aquesta disciplina estricta en els seus hàbits i la rutina diaria, el farien actuar per instinto i poder dur aixì una vida propia.

5. Quina espera la dona de Sammy al posar a prova al seu marit?

La dòna de Sany te l’esperança de que el seu marit es puga curar i per això li posa a prova amb les injeccions d’insulina, esperant que s’enrecordara de tot i no li tornara a ficar un altra infecciò. Pense que amb aquest fet la dona de Sany posa la seua vida en perill perque si Sanny no torna a recuperar la memoria no es capaç d’acceptar aquella realitat i prefereix morir.

6. En la pel•lícula el protagonista defén que la memòria no és una font objectiva d’informació sinó una interpretació que deforma la realitat. Lenny, al contrari, es recolza en fets. Estàs d’acord amb ell?

En gran part perque pense que la memòria no es del tot fiable al cent per cent. Un record pot ser mal interpretat, en Cani els fets i les proves sempre et diuen la realitat.

Els records poden canviar al llarg del temps i pots arribar a recordar les coses de manera diferent a com varen succeir.

7. Parla de la funciò del a memòria i el record a la pel•lícula

La memoria és l’instrument en el que es basa la ment per a recordar alguna cosa, el protagonista, a partir de la seua malatía no pot recordar ninguna cosa que le va succeint al llarg del temps.  I ell es s’adona de que la memoria es necessaria ja que no sabia qui era ni qual era la seua identitat. No sabia que ell era assassí.  Ell viu una vida irreal, plena de mentides, ja que no te memoria, i es creu totes les seues notes.

8. Parla del aprenentatge per instint i per memòria.

En l’aprenentatge per memoria, és la ment l’unica l’única protagonista,  ens queda guardat tot segons la capacitat de cada persona, en canvi en l’aprentatge per instint entre altres factors sensorials que hem vist o sentit una o varies vegades,són les que ens donen el resultat del que coneguem.

9. Analitza les següents frases que es diuen a la pel•lícula

- Lenny diu “no em recorde d’oblidar-te” ”:

Viu en l’angustia continua de que al despertar le va a trobar perque la seua memoria no es capaç d’oblidar-la i deixarla en el record de una persona que ja no forma part de la seua vida.

- “La memoria desvirtua, los hechos no”

Els fets que no ocorren en el present els tenim que recordar mitjançant la memoria, per aixó els fets depenen en gran part de la memoria.

- Tedy le diu la veritat i ell apunta “no te creas sus mentiras”

Per a Lenny el record que te en la seua ment de la seua dona és un fet irrevocable, i com es molt diferent del que li conta Tedy per a que no se li oblide, diu que no es de fiar.

- Tedy li diu “tu no quieres la verdad”

Es referix a que gracies al seu metode per poder servir tenint una vida propia sense memòria, sempre està buscant un motiu per a servir cap avant, i el motiu es l’obsesió per trobar l’amesi de la seua esposa.

- “Hay cosas que se saben con certeza, es la memoria que se da por sentada: siento el mundo y a mi mujer.”

Lenny observa que les coses que sent en el present i que són de veritat, formen part de la memòria que ell diu que es dona per sentada i inclou en aquest record de la seua dòna que si que se li ha quedat grabat. Crec que per lo molt que la vol, hi ha fets en la nostra vida que transcendixen d’una manera molt  forta a qualsevol cosa i s’ens queda grabat per a tota la vida.

- “Como voy a cicatrizar la herida si no siento el paso del tiempo (sempre la seva dona acaba de morir) ”.

Viu sempre atormentat en el seu present sense poder recordar el passat ni prepar-se per a enfrontar-se al futur.

10. Quina relació té la pel•lícula amb la filosofia?

El que hem estudiat sobre la conducta, i l’aprenentaje i realicionat amb la pel.licula ens mostra que la realitat humana a una persona per a poder realitzar la seua propia vida està basada en la memoria. Aquesta part de tots nosaltres guarda tot el que em après i vivit, per a guiar-nos en el nostre futur.

Pero que passaria si perguem la memoria com en la pel.licula?

Podriem dir que estem vivint?

La memoria ens dona un passat i un present, pero sense aquesta la nostra vida careix de sentit.

En la pel.licula , Lenny careix de percepciò, aprenantatge i records perque te el defect de poder imaginar i duidar tot sense enrecordar-se. La pel·lícula mostra que el principi també pot ser el final.

EL CLUB DELS POETES MORTS

.

1. En quin moment moral estan els personatges de la pel•lícula segons Kolhberg?

El pare de Neil i el director es troben en el primer nivell en la primera etapa, allò important es l’obediència a les normes, no es poden saltar, tambè es troba en aquest nivell Richard Cameron ja que pensa en les consequències i en el castic que tindria si continúa amb el professor Keatin i els seus companys.

I els demès alumnes es troben en el tercer nivell en Cinquena  i sisena etapa, ja que es guien pels seus desitjos i donen mès prioritat a la societat en lloc de les normes. A mès, ells ja saben el que pot passar sino complixen amb les normes, seràn castigats i fins i tot expulsats però fan allò que volen fer, atenent a les pròpies 

necessitats

2. Quina proposta moral fa servir el professor Keating? És responsable del que passa? Argumenta el que penses.

Cada persona ha de fer el que realment vol, sense fer cas ni obeir a cap persona que l’ordene que faça alguna cosa que no vuiga. Hi ha que viure el moment, disfrutar.Keating vol que cada persona faça el que l’ix del col, aunque no tot ix bé, ia que ell mai havia volgut la mort de Neil

.

3.Quina ètica queda reflectida en la pel•lícula?

La normativa Ja que l’escola es molt exigent i com totes les escoles està basada en unes normes que estan fetes per a que siguen cumplides i per a que els adolescents tinguen un futur acadèmic molt bò i que siguen respetuosos amb els seus familiars.

Però de vegades les normes són molt estrictes que com diu el director per ningun motiu poden ser saltades, cosa que no entenc  perque de vegades hi ha situacions en les que cal saltar-les per motius molt be justificats.

4. Quina moral vol transmetre l’institut?

Una moral socilogista, ès a dir tot està basat en la disciplina, la moral personal està absolutamente determinada per la societat. Ès una moral molt estricta, que a soles importa que els alumnes traguen bones notes independentment dels seus sentiments o d’allò que pensen.

5. Analitza el comportament dels protagonistes, un comportament de cada un d’ells, per valorarlo a nivell moral

-Mr Keating. Ex alumne de la tradicional i prestigiosa Acadèmia Welton, que intenta que els seus alumnes siguen lliures pensadors i es responsabilitzen dels seus propis actes, buscant el seu sentit de la vida, buscant els seus somnis per a ser felinos en la vida. Tè una manera diferent d’ensenyar sense normes, en la que els seus alumnes podren tindre diferents pensaments i els enseñilla a ser creatius amb els poemas. Ès molt optimista i vol transmetre-lo als seus alumnes. Es tota una inspiraciò per als joves.

-Neil Perry. Al principi sempre obedeix al seu pare, però , quan Keaton li diu que tè que lluitar pels seus desitjos aquest comenta a fer el que vol de veritat, actuar, ser el protagonista en una obra de Skaspeare, però com el seu pare le prohibeix ser actor i aquest vol ser-ho es suicida. Per altra part era un bon lìder i un bon estudiant.

-Pare de Neil. Es un personatge molt egoìsta que a soles vol una bona formaciò per al seu fill sense importar-li gens els seus desitjos, pareix un dictador , provoca la mort del seu fill. Es caracteritza per la falta de diàleg. Mai reconeix els seus errors.

-Todd Anderson. Ès molt tìmid i vol viure a llombra de la societat, però el professor Keating descubreix que dins seu s’amaga un gran poeta. El seu millor amic ès eil.

- Richard Cameron. Al principi es deixa portar per l’emociò de formar un grup , però quan es posa en risc el seu futur acadèmic no dubta en traicionar als seus companys i al professor, per culpa d’aquest Keating es expulsat.

-Steven Meeks. Era el ès Intel.ligent del grup i gràcies a ell els seus amics van aprobar llatì.Intenta fer les coses de la millor manera possible.

-Charlie Dalton. Ès el mès  rebel del grup, ès como el lìder, i degut a les seues accions espontanis es expulsat de l’Academia, per pegar-li a un dels seus amics. Ès molt alegre.

-Knox. Ès el tipic xic d’internat que mai ha tingut noia; quan coneix a Chris s’enamora d’ella i com el profesor Keating va dir que aprofita en el momento al màxim aquest ho va fer molt bè.

-Gerard Pitts. Aquest personatge no ès quasi important però participa en el grup del Club dels poetes morts i ès mantè Fidel al professor Keating. Segueix als seus amics.

-Sr. Nolan. Ès el director e la Acadèmia. Ès como un dictador ja que exigeix molt als seus alumnes per a que façen las coses como cal. Expulsa a Keting per anar en contra dels ideals del col.legi.

6. Volem jóvens repetidors en compte de persones pensants?

Clarament si, menys el professor Keating.

Volen joves que estudien les coses de memòria tal i com ho posa als seus llibres, paseix que no importa reflexionar sobre les coses, ni pensar en perquè les coses es fan dùna manera i no dùna altra.

Per això , el professor Keating vol ensenyar als seus alumnes de maneres diferents, fent jocs: feia falta per a donar a entendre als alumnes que no tot en la vida està limitat per unes normes. Fent això els joves van vore les seues vides de formes diferents , amb mès alegria, aprofitant al màxim , fent allò que volen fer….

Però , això no volia el col.legi que succeira ja que sòn molt estrictes i volen joves repetidors i perfects sense importar els desitjos dels alumnes.

Jo crec que les normes sòn molt importants, però de vegades ès millor que la gent expresse els seus sentiments i que pense.

7. La pel•lícula posa en dubte tots els rituals dels col•legis, les aules, les bandes, ritus, camps esportius, barrets a l’aire, beques de fi de curs, orles, actes acadèmics formals estil molt nord-americà.

Els ritus tenen una finalitat?

Els rituals porten a una relaciò distant i fria entre el professorat i els alumnes.

Si, els ritus tenen una finalitat . Ès un canal de transmissiò social i cultural. Serveixen per a perpetuar formes de conducta i de vida. Sòn conductes que serveixen per a socialitzar u obtindre sùbdits obedients i leals al sistema. Normalment sòn formes mecanitzades i desvitalitzades amb relaciò als participants d’aquests rituals. Podrìa ser un sìntoma d’una  socialitzaciò alienant.

Jo pense que no sòn del tot necessàris, perque de vegades es poden suprimir , com va ocòrrer a la pel.lìcula.

8. Quina escena de la pel•lícula t’ha agradat més? Per què?

Hi han dues escenas que m’han agradat mès:

La primera es quan el professor Keating es puja damunt la seua taula quan està en classe amb els seus almnes i diu que fa això perque cal veure constantemente les coses d’una altra manera, ès a dir, una manera d’explicar que no tenim que veure les coses des d’un punt de vista negatiu i que quan creiem que sabem alguna cosa cal veure eixa cosa d’una altra forma o almenys tenim que intentarho. Per exemple quan lleguim un llibre no hi ha que considerar a soles el que pensa l’autor sino el que nosaltres considerem. Tenim que lluitar per a trobar la Nostra pròpia voz i quan menys tardem millor.

M’ha agradat perque em pareix una manera d’aprendre i entrenare millor les coses, fent-ho de manera práctica.

La segona escena que m’ha agradat ha sigut: quan el senior Keating entra entra en clase per a agafar les seues coses i anar-se’n del col-legi, els alumnes es troben amb un altre professor llegint que ès la poesia, pàgina que keating havia fet als seus almnes que arrancasen, quan un alumne diu en veu alta que els havien obligat a signar la seua expulsiò i acte seguit puja damunt la taula i diu: “Oh mi capitán, mi capitàn” li fan compnya altres alumnes, i aquest els dòna les gràcies. Es una escena molt emocionant, ja que la desil-lociò que tenia el professor quan va veure que els seus alumnes havien signat en contra seua era molt gran i això era una demostraciò de que era un bon professor i que ell no era el culpable de la lmort de Neil.

9. Com apareixen presents al llarg de la pel•lícula els quatre principis de l’Acadèmia Walton?

1. Tradiciò: l’amor a l’escola , el paìs, i a la famìlia.

2. Honor: Dignitat i Cumpliment dels deures.

3. Disciplina: Respecte als pares, als profesors i al director.

4. Excel.lència: El resultat del treball costòs ès la clau a tot éxito.

A mès d’aquestes Quatre principis, tots els almumnes pertanyen a una classe social alta, ès a dir, exigiesen tindre una gran rentabilitat . Això es veu reflexat en la roba que porten entre altres coses.

El segon principi es veu reflexat quan al principi de la pel.licula el director li diu als alumnes que aquell que no faça els deures serà durament castigat , ès a dir tots tenen que fer els deures.

El tercer principi perque quan per exemple Neil parla amb el seu pare es veu el respecte que tè devant del seu pare, ès molt obedient, ningù pot replicar al seu pare es de mala educaciò, per altra part els alumnes es dirigeixen als seus professors dient senior i parlen de vostè.

El quart principi , tots els alumnes estudien molt per a quan termine el cursa mb el esforç fet al llarg del curs puguen estudiar les millors carreres.

10. Quin és el missatge que el professor Keating vol transmetre als seus alumnes? Com ho fa?

El professor vol que els seus alumnes es coneixen a si mateixos i vol que entindren “el missatge del mès Enya” , que aprofiten el dia i que viven intensament.

Ensenya un sentit per la vida, un sentit que a soles pot anar dirigit i assumit pel que viu.

Per altra part el professor ajuda a descubrir els propis camins dels seus alumnes, trencant amb les pautes de l’escola tradicional. Els ajuda a pensar per si mateixos a adquirir un pensament critic i creatiu , a responsabilitzar-se de les pròpies decisions, a guanyar autonomia,  a ser mès reflexius i sobre tot persones lliures.

El missatge principal es “Carpe Diem” aprofita el momento, com si fòra l’ultim i tens que viure intensamente , que el temps es molt valiòs. Per aconseguir això va utilizar recursos literaris, como metàfores entre altres.

El professor ocupa un model didàctic alternatiu, per exemple: quan Keating diu als seus alumnes que trenquen la fulla de les normes de la poesia, ja que pensa que ès un art d’escriure particular, que no hi han regles especìfiques.

11. Com reaccionen els alumnes davant de la proposta de Keating? Quines conseqüències té per a ells? Qui és l’alumne que no ha sabut descobrir el verdader sentit del missatge de Keating?

Hi ha de tot, però normalmente es ben aceptat , ja que al principi tots decidiesen formar un grup de antiguamente Keating tambè ho tenia “el club dels poetes morts” , on els joves es reuniesen i expresen els seus sentiments mitjançant la poesia , tal com Keating els havia ensenyat.

Pero neil Perry no va saber el vertader sentit del missatge de Keating ja que es va suicidar, perque com havia dit Keating tenia que fer complot els seus desitjos , actuar en una obra de teatre i el seu pare molt estricte no li va deixar ja que no l’importava el que el seu fill volia ni la seua felicitat. Richard va traicionar a Keating, perque va veure que es posava en subte el seu futur acadèmic i va fer culpable de la mort de Neil.

Keating al principi es va sentir malamente , al veure com els seus alumnes l’havien traicionat , però finalmente quan Keating va ser expulsat van enfrentar-se amb el director pujant-se a les seues taules dient: “Oh capitàn, mi capitan!” i aquest va comprendre que els seus alumnes havien captat bè el seu missatge, se’n va anar content i satisfet.

12. Què significa “El club dels poetes morts”?

Es un grup de joves, el professor keating i els seus antics companys de l’institut, que es reunien en una cova antigua India. Es dedicaven a extraure a la vida tot allò que podein i cada vegada que es reunien dien al principi una frase. Escrivien poesia, pensaven lliurement i expresaven les seues emocions a travès de : “una verborrea que fluìa como la savia de un àrbol herido”. Es cridaven a si mateixos romàntics, i feien una poesia de qualsevol cosa, des d’un gat negre a l’amor i els sentiments de passiò.

A mès de crear les seus pròpies poesies, lleguen als autors mès grans. I deixaven que la poesia desplegase en su magia.

El professor Keating va explicar als seus alumnes que era el club dels poetes morts; a aquestes els va a agradar aixó de fer un grup per a expresar els seus sentiments i escriure poesia i van fer un grup.

Els alumnes encapçalats per neil una nit s’escapen a una cova: comencen amb un ritual:

El que es veu reflexat en la cova està lliure de prejudicis de la societat i no hi ha ningù que Puga oprimir-los.

13. Quina frase o vers, dels que cita Keating, t’ha cridat més l’atenció?

“Carpe Diem”. Vivid el momento. Coged las rosas mientras aún tengan color pues pronto se marchitaràn.”

M’ha agradat molt aquesta frase, ja que tè molta raò, vol dir que tenim que aprofitar el momento, como diu Keating no tenim que pordre allò que no es pot recuperar: el temps. Tenim que fer que la Nostra vida siga extraordinaria fent tot alló que ens agrada , complir els postres desitjos, mai tenim que quedar-nos amb les ganes de fer qualsevol cosa, ja que després no podrem tornar el temps enrere i es quedariem amb el dubte de que haguera passat? Hi ha que deixar-se llevar pels postres sentiments i passions , fer cas al cor. Els alumnes fan cas al seu professor i es diesen llevar pels seus sentiments i desitjos.

Neil que sempre ha volgut ser actor i sempre ha tingut que ser obediente amb el seu pare i consigue el poder de protagonista en la obra de Skapespeare.Todo para la seua timidez para la poesia. Knox li diu a una jove el que sent per ella sense importar-li el que acorrerá mès endavant.

Pero amès de fer allò que volem tenim que utilitzar la raò.

Un a altra frase que m’ha cridat l’atenciò ha sigut  :  “ La ingenierìa , la arquitectura, y la medicina son trabajos que sirven para dignificar la vida pero es la poesìa, los sentimientos lo que nos mantienen vivos”. Mai m’havia posat a pensar en això, ès molt important tindre uns estudis i treballar en un lloc determinat, pero sense l’amor i els sentiments ningù podrìa viure ja que les persones necessitem relacinar-nos i tindre carinyo pels altres

14. “Viure a consciència…

extraure tot el moll a la vida…

per a no descobrir,

en el moment de la mort,

que no s’havia viscut“.

Estos versos constituïxen el carpe diem segons Thoreau. Com t’interpel•len estes paraules?

Tenim que aprofitar el momento, cadascun como si fòra l’ultim, ja que a lomillor al final de la teua vida et dones compte de que no has complot els teus somnis, els teus desitjos…

Cal aprofitar la juventut, ja que a soles som joves una vegada en la vida i que el temps passa molt rápidamente, quan et dones compe ja ets una persona major.

Cal viure intensamente , com un regal de Dèu, mai tens que quearte amb el dubte de que haguera passat si agüeres fet allò que volies, no te penides d’allò que has fet mai, sinò d’allò que no has fet.