"LA OLA"

1.- Anàlisi dels personatges:

Tim: És un jove un poc estrany que no es sent identificat amb la societat en la que viu.

Els seus pares no el traten bé i esta un poc marginat dins el col·legi. Per aixó quan es crea la ola esta feliç perque ha trobat el seu lloc.

Viu per la ola i és el que més iniciativa té i el que se’l preu més seriosament. Dins del grup es sent alguien important i per aixó quan possen la ola es suicida, perque no vol tornar a la vida que tenia abans.

Marco: té molts problemas familiars, s’ avergonya de la seua mare i l’ùnic punt de suport es la seua novia Kare. Marco troba en aquest grup més suport a part de la seua novia i es deixa dur per la força que té el mup fins arribar al punt que canvia de personalitat i deixa a banda a Karo.

Karo: És la novia de Marco, és molt decidida i madura. Quan s’ intengra en el grup no li pareix mala idea , però després es l’ ùnica que sap la realitat i els conflictos que pot ocasionar la creació de la ola y per aixó lluita per frenar-la fins i tot opoossant-se al que vol, a Marco.

Anke Venger: És l’ espossa de Rainer, està molt enamorada d’ ell i pareixien un matrimoni molt feliç. Suporta a Rainer en totes les seues decisions fins que veu que el que està fent no té cap trellat i pot perjudicar al seu marit.

Rainer Weger: És el professor que du a terme el projecte de l’ autocracia. Es du molt bé amb els alumnes i tots el consideren molt bon professor. No té molta relació amb els demés professors i cap d’ ells està d’ acord amb les coses que fa. Quan comenta el seu projecte mai es podia imaginar que les coses acabarien aixì i per aixó no sap vore el que pasa en la realitat. Quan es dona compte  es masa tard  i les coses si li van de les mans. Intenta fer vore als membres del grup perè no l’ aconsegueix.

Per què es rebel·len en el fons les dos xiques de la pel·lícula?

Perque estàn molt identificades amb la societat que s’ han educat, en democràcia i llibertat i estàn molt segures del que volen en la vida i no veuen lògic que se les impose res. A mès tenen en compte els resultats que pot donar aquest experiment com a violencia,  L’ expanxiò d’ aquest Grup... i l’ identifiquen amb coses que han acorregut en la realitat i per això volen pensar-lo.

 En nom de què?

El nom de la llibertat que han de tindre totes les persones: elegir com dirigir la seua vida. Totes les persones tenen dret a fer les coses des del seu punt de vista i comportar-se com creuen mès convenient sense ser dirigits como soldats per un lider.

Podries raonar la seua oposició a ‘la Ola’?

Son persones independents, segures del que volen i com el volen , i no acepten que se les impose res i menys regles que impedisquen aquest dret de ser lliures.

Aquesta oposciò naix de l’ observaciò d’ aquest mup i d’assabentar-se de que se’ls està anant de les mans, ja que algunes persones s’ el prenen molt seriosament i cambien fins  i tot la seua personalitat.

Quin projecte proposaries com alternativa?

Un projecte que donara a veure que el sistema actual de la democracia es el millor per a la societat en llibertat, amb le seues virtuts i els seus defectes. Aquest sistema es l’ unic que reconeix els drets de les persones y tracta a tots per igual.

2.- En La Ola es compte el cas (verídic) d’un grup d’alumnes d’un institut que, guiats per un professor, decidixen formar un grup d’aparença feixista (es vesteixen igual, usen una salutació, i exclouen als que no adopten les normes del grup). Els seus ideals són, bàsicament, la disciplina i la fidelitat al grup i al seu líder (el professor). Ara bé: No hi ha en l’actualitat un grau semblant d’uniformitat, per exemple en l’àmbit de les xarxes socials (tuenti, facebook, etc.), en el sentit que s’adopta un estil de comunicació semblant? No ocorre el mateix en la forma de vestir de la gent jove? La gent rebutja, a vegades, els uniformes però després es vesteixen, pentinen, etc.,segons la moda.

Per una banda pense que si pot existir un grau d’ uniformitat en quant la  manera de pensar i la manera de d’ actuar que poden adoptar sobretot la gent jove perque siga aceptada en un cert grup social per por a l’ esclussió.

En la pel.licula es mostra una certa discriminaciò davant de les persones que no pertanyen a la Ola perquè no compartixen les mateixes idees i això es pot observar en la vida real quant qualsevol jove no sigueix la moda en la forma de vestir, les noves tecnologies, les xarxes socials…..pense que la gent jove s’ interesa molt per lo material i per les apariences i aquestes canvien la seua vida i el seu comportament.

Una altra comparació amb la pelicula podria ser que hui en dia es formen molts grups d’ amics dins de la societat, en els membres influixen molt en la manera de pensar o de actuar dels membres del grup i hi ha un que sobrepasa als demés, pero no sòn extremistas i no si li dòna tanta importancia al concepte lider.

3.- Què fa que els alumnes (o, en general, els adolescents) siguen tan receptius a este tipus de grups?

Al ser joves no tenen clar el seu joc en la societat, estàn plens de complexes, inseguritats i por al fracàs i necesiten ser guiats per un lider i recolçats per sempre per un grup que en qualsevol circunstància pot ser el camì fácil que equivocada-ment escogixen.

Els joves solen ser els mès imcompressos en la societat i per aixó busquen aquest tipus de grups per a sentir-se agust, no pels ideals si no per sentir-se volguts i fer-se un lloc dins de la societat.

4.- Per què rebutgem grups com els de La Ola, en els que es proposa unir esforços darrere d’una meta comuna de forma disciplinada i cooperativa, i en els que els membres són tractats amb igualtat (sense discriminació per sexe, raça, nivell social, etc.) i es practica la solidaritat intergrupal? Què ocorre amb estos grups com perquè siguen ratllats (en la pel·lícula) de negatius, feixistes, etc.?

Perquè en aquests tipus de grups hi ha un momento clau en que tots es creuen que el que fas ès millor i tot el que estiga fora d’ aquest no ès correcte. A partir d’aquest momento es quan comenta la violencia i es quan mès intenten enfondre els seus pensaments sense tindre limits, per això es rebutjen aquest tipus de grups, per no alterar l’ ordre social. A mès aquestos grups fan que tot el que estiga en les seues mans per tal d’impossar el seu pensament sense importa-li la legalitat, els sentiments de les persones, les consecuencies dels seus actes, o el dany que poden causar.

5.- Poden existir grups així, sense un ‘enemic’ enfront del qual sentir-se units?

 Si, en la pel·lícula la força d’ unió naix amb l’ unificaciò d’un grup nou amb unes idees caracteristiques, i uns sentiments que tots compartixen. En aquest cas la unió no es amb el fi de derrotar a un enemic, sino més bé la fidelitat al seu lider i al seu propi grup. Els enemics ixen després , com a consecuéncia de la discusió dels pensaments amb el qual algunes persones no estàn d’acord i no es senten identificades i lluiten per enderocar-llos creant un conflicte amb els anarquistes , o el de les xiques amb els autocrátics.

6.- Pot funcionar un grup sense que s’establisquen certs principis o ideals indiscutibles, un líder carismàtic, i certes normes que s’han d’obeir disciplinadament? No funcionen així els partits polítics i tot tipus d’organització (incloent les ONGs)?

En la meua opiniò, tant els grups com la societat necesiten uns principis i ideals que poden elegir, líders carismàtics però no imprescindibles que duguen a terme aquestos ideals i projectes i certes normes que es complixen amb disciplina asegurant el bienestar de la societat.

Són necessaris però en la seua justa mesura, tot el que té a vore amb una situació extremista pot provocar conflictes i fer que no funcione.

Els partits polítics i les ONGs són un bon exemple del que dic si es fixeu en tots aquells que pertenyen a moviments extremistas o radicals que són conflictius per a la  Nostra societat.

7.- És acceptable o no deixar el comandament en mans de ‘personalitats’ que pareixen tindre més carisma que raons?

Per a mi no, aunque desgraciadamente ocorre, io pense que la raó ha d'estar sempre per damunt de la carisma o qualsevol altra condició del que pretén comandar.

Aquesta raó justificada és la que es pot endevenir emb actes per a la societat i no qualsevol persona que per la seua personalitat i la manera que tinga de guanyar-se a les persones fa el que vol amb elles impossant coses que no tinguen cap trellat.

8.- Té sentit una existència de tipus individualista, en la en la que l’individu particular no sacrifica cap dels seus desitjos i interessos particulars a favor de fins grupals? Té sentit viure fora dels grups? Què és primer o més fonamental: el grup o els individus?

Per a mi aquest és un pensament egoista porquè jo soc un individu que pertany a una societat on hi ha mès individus,  per això he de sacrificar alguns dels meus interesos i dessitjos per poder conviure en grup amb els demés ja que ens trobem en aquest món per a interactuar amb els demés. Pense que al voltant d’aquest tema té molt a vore la religió i els principis d’una persona que fan que aquesta es comporte d’una manera determinda.

Pero tampoc és necessari pertanyer a un grup per poder donar sentit a la teua vida, però el que si és necessari és no estar en contra dels grups j que en alguns aspectes de la teua vida en el que necesites algù d’aquestos grups pot ajudar-te i orientar-te. Per això crec que l’ideal seria trobar l’ equilibri entre els teus interesos particulars que et realitzen com a persona i els fins grupals ja que aquests són el que formen els grups i son els que tenen la necessitat i l’ iniciativa de crear-los.

9.- Què és millor, viure en grups forts com els retratats en la pel·lícula, o cada un ‘a la seua bolla’ de forma individual? És sempre pitjor un règim polític autocràtic que una democràcia, com la nostra, en que la majoria passa de la política i va al seu rotllo? Què és millor l’autocràcia o l’anarquia?

Continue pensant el mateix, tot està en saber trobar un equilibri ja que preferisc la força d’un grup a la soletat.

Al viure fent cadascù el que vol ens poden trobar amb mès diversitat de pensaments i idees que al formar-se el grups, donant lloc a un nombre mès elevat de conflictos.

Pense que és sempre millor una democràcia i el podem observar en com la societat vol eliminar-los poc a poc els régims autocràtics.

Tambè pense que dins d’una democràcia els individus no pamen de la politica, i el podeu observar en els percentatges de  participants en les companyes electorals. Entre l’autocràcia i l’anarquia no pense que ningù es millor ja que tot el que és dut a un extrem pot ocassionar problemas per a la societat i  perè si tinguera que elegir un em quedaria amb l’anarquia ja que aquesta respecta un poc mès la llibertat de la persona rebutjant la uniformitat de pensament i comportament de les persones.

10.- En quin moment apareix la violència en la pel·lícula? És inevitable que sorgisca, donat el que està succeint amb ‘La Ola’?

La violéncia apareix quan el grup comença a antepossar la seua ideologia ante qualsevol altre raonament i tenen la pèrduda de l’estatus social que han adquirit no per mèrits propis sinò enganyats pel recolçament que troben en les persones del mateix grup. Estàn obsesionats, sobre tot el xic que es suicida, en que eixe es l’únic camí per poder sentir-se bé i triunfar en la seua vida.

És inevitable que sorgisca aquesta violencia ja que no pots llevar-li la llibertat de pensament a ningú i si vols someter a qualsevol persona a que accepte aquets pensaments, has de utilitzar la violéncia i la força.

Per què són més certs els somnis que la realitat?

Moltes vegades a la vida real amaguem els nostres sentiments i opinions i canviem la nostra manera de ser per por al que pugan pensar els altres ...
En canvi, quan somiem som nosaltres mateixos, som lliures i podem fer el que vulguem i sentim, per aquesta raó són més certes les somnis, més sincers.
En un somni tot és possible, tu manes, tu decideixes el teu somni, i faces el que faces en ell, no hi ha aquesta por a equivocar ja que això no tindrà conseqüències perquè només és un somni ...
Fem que la vida siga més certa que un somni, visquem la vida a la nostra manera, siguem feliços.

Com sabem que dormim o estem desperts?

Quan Rafa va escriure aquesta pregunta a la pissarra vaig pensar: ell mateix ens va contestar a això un dia, ens va dir que quan estàvem somiant no podíem recordar el passat, a diferència de la realitat.
I té raó, però realment quan estàs somiant mai et preguntes "Estic somiant?" sinó que penses que és absolutament real. A vegades jo em desperte amb el dubte de si el que tinc ficat al cap és real o ha estat un somni, però si és una cosa molt molt molt bona i careix de sentit, sé que no és cert.
Quan estem desperts ho sabem perfectament, la veritat és que no sé molt bé per què, però ho sabem, sense cap dubte.
El pitjor moment de tots és quan et despertes enmig d'un somni i no saps el que és real i el que no, en aquest moment ens trobem mig col · lapsats, enmig de l'univers, però a poc a poc ens adonem que tot era un petit somni...

A què olora la felicitat?

Crec que esta pregunta té infinites respostes, tot depèn del que et fa feliç. Per a mi la felicitat fa olor a eixa colònia d'Adolfo Dominguez que es posa la meua mare o la colònia de Calvin Klein del meu pare, sempre que les olore m'enrecorde d'ells.. O potser fa olor a eixe pastís de xocolata que fa la meua àvia, té una olor característica.
Tal vegada fa olor a eixa persona que et té enamorada fins a les empentes, o a eixe cigarret que et fumes quan surts de treballar. Per a altres persones també farà olor a marihuana i per a altres més sanes, a naturalesa, a roses i margarides. El que tots sabem sens dubte, és que la felicitat del meu profe de filosofia fa olor de donuts!

“Els records estan fets de paraules, I la vida està feta de paraules, No pots canviar el que t’ha passat, però pots triar les paraules per a comptar-ho“

El passat no es pot esborrar , no existeix una màquina del temps amb la qual poder retrocedir i així rectificar algunes coses, no podem tornar enrere per evitar cometre errors. El passat està ahí, tots hem viscut moments dolents i bons. Tots els mals moments, tots els nostres errors, les nostres caigudes, aquelles vegades que ens han enganyat i hem patit... ens serveix per aprendre, i potser, en comptar tot això, pots comptar-ho com un fet que t'ha ajudat a ser fort , a millorar , a fer-te de valer o no ser tan confiat , a no tornar a tropessar amb la mateixa pedra ..
Els moments dolents del passat pots recordar-los com una cosa horrible de la que no vols tornar a parlar, però jo crec que és molt millor agafar-los com un bon ensenyament i una gran ajuda per ser més fort.
Moltes vegades diuen , "el passat és com un dia dolent" o "el passat passat està , oblida tot" Espere que algun dia s'adonen que el passat forma part de la nostra vida i que és una cosa que no es pot esborrar, sempre quedarà en el record, però tú tries com.

Què és la llibertat? Per a què tenim llibertat?

Jo crec que la llibertat és, per exemple, poder fer tot el que vuiguem, la sensació de no haver d'obeir, no tindre normes, lleis ni obligacions, poder fer les coses tal com nosaltres volem, no sentir por... I totes aquestes coses amb un únic fi: ser feliç, ser lliure, tenim llibertat per a poder ser feliços.
I si fem alguna cosa que volem, però que, des del punt de vista ètic, està malament també seriem lliures?
La llibertat és una cosa que está present, però cal saber com usar-la. Es pot ser lliure sense haver de incomplir les normes.
Supose que hi haurà una relació entre la llibertat i la ètica, jo no considere actuar amb llibertat a algú que està fent una cosa que és èticament dolenta.
Però bé, és la meua opinió.