ETICA PER A AMADOR

De què tracta l’ètica

En aquest capítol, Savater ens mostra que com éssers humans que som i a diferencia dels animals en aquesta vida tenim la capacitat de poder elegir determinades coses, perque no podem tindre i saber tot, però per altre costat ens diu que hi ha alguna cosa imprescindible que hi ha que saber i hi ha que diferenciar entre alló que ens convé i el que no, alló que és bó i alló que és roin. D’aquesta elecció va dependre la nostra vida i la forma en la que anem a viure. Es en aquest moment on entra el joc de la llibertat, els limits que ens impossa i com anem a utilizar-la en funció de la nostra cultura, aprenentatge, lleguat-ge… L’ética consisteix en saber fer un bon ús de la nostra llibertat i acertar en unes altres decisions, es a dir, en l’art de viure. També parla de la metida, ens han enssenyat que aquesta es mala, però Savater ens mostra que a vegades té un aspecte positiu per als demes, com l’enferm de cáncer.

Aquest capítol m’ha fet pensar que, actualmente, i en la societat en la que vivim, dotzem d’una gran llibertat per fer tot alló que ens agrada i que ens permiteix creixer com a persones. Pero no hem de confondre la llibertat amb el llibertinatge, perque podem caure no tan sols en la tentació de triar mal i de fe rus de cosas que en un principi no pareixen bones, pero que no l’eren realment. També a l’hora de ser lliures, hi ha que tindre en compte a les demés persones, no podem ser egoistes ni agocentrics ja que es pot donar la situcaió que no respetem als demes mentre fe mus de la nostra llibertat. Per aixó necessitem de l’ética, que nos ajuda a diferenciar entre alló que em convé i alló que és roïn per a nosaltres.

A classe hem estudiat que l’ética es una reflexió crítica i teòrica que es fa sobre la moral. Va ser creada per Aranguren, moral pensada i busca trobar respostes a les preguntes: Per que hem de fer algo? Per què algo es bó?. Per aixó és esencial a l’hora de triar les nostres decisions i gestionar la nostra llibertat no fallar. Per altre costat, hem de tindre en compte que l’etica dona respostes generals per a poder determinar els principis que es deurien discutir de forma racional pero poder trobar una solució adecuada al nostre problema, i no fallar.

Òrdens, costums, caprichos

En aquest segon capítol, Savater exposa diverses situacions en las que hi ha persones que han d’elegir, com essers lliures que són, el que més convé o el que volmen fer en cada momento determinat. Esta oposición d’idees(deure, voler) ens va a influenciar a ll’hora de prendre decisions o de fer alguna cosa. La raó o les raons que justifiques les nostres accions són els ja coneguts “motius”, els quals es poden clasificar en tres tipus segons la situación en la que ens trobem i que tots són necessaris.

-Ordens: És obligatori i la realitzem per evitar un càstig

-Costums: Es realitza de forma habitual i automática

Caprichos: Aixó que ens apeteix fer

Aquest capìtol m’ha permés pensar sobre l’idea de que la Nostra llibertat és amplia si coneixem com utilizar-la i que la majoria de les coses actuem segons els nostres capritxos. Pero el que ami em pot pareixer placenter i agradable a altres el pot molestar i parèixer d’una manera determinada per a poder asegurar una bona convivencia entre tots, on puguem viure tranquils i sense prácticamente ningún problema. Aquesta reflexió que he fet pot paréixer a altres persones que el que realmente passa es que no som tan lliures com es proclama, perque pot succedir que certes accions que per capritxo voliem fer, perjudiquen negativamente a terceres persones. Aixina surgeix la necessitat d’establir un conjunt de normes, ordeus, costums que regulen la Nostra convivencia y el nostre dia a dia.

En referencia a lo estudiat en classe, lo he relacionat amb la moral de Kohlberg, que propossa l’evolució de la moral en tres periodes , format cadascun per dos estapes diferents.

.Preconvencional; es caracteritza per les consecuencies dels actes, on consideren allò bo o roin segons si percibim un premi o càstig al fer-ho o no.

.Convencional; es un identificat amb un grupo i es compleix un  rol.

.Postconvencional; es defineixen valors i principis que no estan definits en la societat, es una moral autònoma.

Tambè troba la relaciò amb els conflictos morals amb els que ens trobem a l’hora de fer alguna cosa.

.Entre normes. Deber (ordens  i costums)

.Entre normes i interesos (deber i voler (ordens o costums i caprichos)

.Entre interesos caprichos.

Fes el que vulgues

En aquest Capitol, Savater ens mostra que no tot el que fem es pot regir segons els tres motius anteriors, sino que de nou entra en joc la llibertat , que seria tot el contrari a deixarse portar, es a dir es decidir mentres eres consciente del que estàs dient. Per això tindre llibertàt implica pensame dos vejades, a ser possible i si se pot, mès , el que vas a fer i  les posibles consecuencies dels teus actes, ja que sempre volem elegir el que es mès convenient per a nosaltres i en aquest cas el descubrirè si pensè jo mateix, perque la llibertat es una cosa individual i que ningu pot ser lliure o elegir per mi. Tambè n’estableix la diferencia entre moral i valors considerats bons i valids i l'ètica (perquè els considera bens y vàlids) Tambè aplicar els tèrmins bons i roïns als esseres humans resulten complicats, ja que es molt difícil averiguar seure ser un esser humà es bo o no i en que em base per a dir-lo.

M’ha fet pensar que a la hora de tomar una decisió tinc que analitzar els pros i contres i les posibles consecuencias que es van a derivar dels meus actes i que, no puc deixar-me influenciar per les opinions de terceres persnes, perque es algo que tinc que fer i decidir jo mateix i que em va a afectar a mi directamente . Si puc tindre on compte les opinions o consells de les persones mès cercanes a mi, pero sempre tinc que ser conscient del que estic fent i de si el ús de la llibertat es el correcte. També considere important saber justificar i razonar el perque el meus actes i poder discernir el que es convenient per a mi.

Dona't la bona vida

Amb l'anterior “fer el que vulgues” , Savater intenta que fem allò en lo que creem i que considerem que es bo per a nosaltres. No vol transmetre la idea de que continuem cegament als nostres desigs perque això no ens va a portar a la bona vida. La bona vida es una bona vida humana, és a dir, entre humans i que per a arribar a ser bona te que sofrir un procés d’humanització, perque el que realmente volem es ser tratas como essers humans i no com objectes , te que ser un proces reciproc. Asì mateix , el fet de que nosaltres prendem les decisions, ens transmet la idea de seguretat en un mateix: tan sols tenim que preguntar-nos a nosaltres mateixos que fer amb la Nostra vida. Per últim, l’autor tracta breument la soletat, a la que tots tenim por, ja que como he dit anteriormente , la bona vida es la bona vida entre humans.

Aquest capítol ens fa reflexionar sobre la idea de que confundim el concepte de “bonavida” Aquesta no consisteix en satisfacer els meus desitjos al moment com pensava que era, perque al principi para mi la bona vida era fer el que a mi m’agradaba i volia fer, sino que consisteix en averiguar allò que realmente vull en el fons i que es el més convenient per a mi. Si tan sols em limita a continuar els meus desitjs no seria un esser huma complet i no arribaria a alcansar la bona vida de veritat, ja que necessite als demès i ser tractat com esser humà per els demès. Per això per  aconseguir la bona vida tinc que seguir dos conceptes : el respecte i la dignitat.

En referencia a la relaciò amb lo estudiat, podem dir que l’esser huma es un ser social, que necesita dels demès per a viure i ara que ho coneix, per a alcanzar la bona vida humana. En aquest procès tè gran importancia la cultura, ja que aquesta va influir en la facilitat o dificultat de la bona vida segons com siga i també perqué tan sols es dona en la societat, on conviveixen diferents essers humans.

Gracies a l'existència d’una societat i per tant de la cultura, naixem com individus.

Desperta baby

En aquest Capitol, Savater es centra en determinar en que consisteix “la bona vida” ; ens mostra que tots volem donar-nos la bona vida, perque ningú coneixem en què constix realmente, ja que pensem que la bona vida es fácil, simple i sense competencies ni complicacions. Pero es una equivocació, perque la vida es tot menys fácil i si no som capaços de fer front als problemes no arribare a ser res. Per altre costat, Savater ens aclara que en cap moment va volver referir-se als caprichos con alguna cosa mala, pero, admiteix que si es deixem guiar per ells en exces, ens terminaran dominant. També ens demostra que les coses no ens donen tot lo que necessitem i que, encara que no el parega, ens terminem donant compte d’això. Les persones ens poden oferir amor, amistat, respecte…sempre i quan nosltres donem el mateix. Si tratem a les persones amb coses serà aixo el que obtendrim d'elles.

Este capìtol m’ha fet reflexionar sobre el món material en el que vivim, on estem deixant a un costat la persona i ens centrem en totes les persones i coses que arriben a llegar a tindre i que si es cert que ens van a satisfacer les nostres necessitats, pero no totes. Pense que moltes de les persones que son riques en coses materials i que no tenen a ningu amb qui compartir-les es senten les persones mes desgraciades del mon i que probablemente envidiaran a gent que es molt mes pobre que elles en materials pero riquisima en espirit, perque tenen amics amb qui compartir amor, respecte, amistat….Pero això observe extremadamente important tratar a les persones com les que son i no com objectes dels que em puc aprofitar en un moment, perque es això el que rebré en un futur d’ells: exactamente el mateix que els vaig donar.

Apareix Pepito Grillo

Savater ens diu que tenim que evitar als imbècils, el rest, a continuaciò ens mostra els distints  tipus d’imbècils que podem trobar. Aquestes persones no son lliures ni tenen voluntat propia i per supost, mai arribar a alcanzar la bona vida. El contrari a ells es tener conciencia, definit el que es la conciencia i tenim que desarrollar-la per a que ens ajude a discernir el que està be del que està mal. Pero en aquest sentit tambè tenim que ser un poc egoistes i buscar sempre el que sea positivo per a nosaltres. Quan ens equivoquem o fem alguna cosa mal, sempre apareixen remordiments . Per a evitar-los , el millor es pensar dues vegades el que volem fer, si es bo per a nosaltres i quals van a ser posibles consecuencias que se deriven dels postres actes. Savater ens demostra que totes les decisions que tomen al llarg de lla Nostra vida, tant correctes com errònes, van formant el nostre interior i el nostre futur.

Al reflexionar sobre el Capitol, me he donat compte que moltes vegades ulitzen el concepte “imbècil” de manera incorrecta, ja que no es imbècil la persona que no sap fer un problema de matemàtiques, sino aquella persona no capaz de ser lliure i no de decidir per si mateixa i que necesita als demès com a punt de apoyo constant i que necesita als demès com motivaciò i pel tant no alcaçarà mai la bona vida humana. Per altre costat al tener constancia i consciencia i ser lliures, Tambe tenim remordiments jo crec que es bò que els tinguem perque això demostra que realmente soms conscients dels nostres actes per el cami correcte, aunque no siga fácil. En quant a lo estudiat a clase, la conciencia es capaç de jutgar el valor moral dels propis actes. Ens parla: el conjunt de valors, deures i normes que cada un posseix , el coneiximent de la propia intenció, els impulsos d’obligació i els sentiments. Es amb la conciencia amb la que podem averiguar la positividad o la negativitat dels postres actes, ja que ens permet juzgar-les i corrgir-los en cas de que no sean el mès adecuats per la situació o el momento en el que ens trobem.

Posa't en el seu lloc

Savater ens mostra en aquest capítol el verdader objectiu de l'ètica; com viure la vida humana. Als homes que no considerem bons, no els tenim que tener molt prop, pero tampoc molt lluny, perque en ells hi ha humanitat i poden contribuir a humanitzar-nos. Per això hi ha que predicar amb el exemple i donar als demès el que a mi em agradaria que em donaren. Abans de tractar als demès, tinc que tindre en compte que tindre que possar-me en el llocs dels altres i aixina humanitzar poc a poc la vida fins arribar a la ja famosa bona vida humana. Per últim , el autor fa una breu referencia a la paraula “justicia” con habilitat i esforç que tenim que realitzar per entendre el que els postres semejantes esperen de nosaltres.

Al llegir aquest capitol, el primer que em ve al cap es el conegut refràny: “fes els demès el que vols que fajam amb tù”. Amb això, vull dir que fins en els persones mès distintes a mi, ja sean bones o males, puc aprendre alguna cosa d’elles i ir humanitzànt-me cada dia mes. Tambe si jo el que vull tindre es una vida plena de amor, amistat, cariny, respecte….això es el que jo tinc que oferir. A l’hora de tractar amb les persones també tinc que ser simpàtic , això vull dir que tinc que possar-me en el lloc de les persones i averiguar com es sentisien en cadescuna de les situacions i que faria per a solutzionar-lo i aixina viure de millor manera. Aquesta forma em va a ajudar a coneixer millor a les persones, a aprendre més coses d’elles i apropar-me a situacions que han viscut i ajudar-les . En definitiva, amb això vaig a ser cada vegada mes humà , que es el meu objectiu.

Tant de gust

Savater comença aquest capitol criticant el que considerem el sexe i el plaer com algo inmoral. Critica amb això , als puritans i l'argumenta dient que aquestes persones tenen por a disfrutar i que son tot el contrari a l'ètica. El plaer es algo humà, que hi ha que aprofitar i disfrutar, ja que ens va a proporcionar algo tan important com siga la alegria i la felicitat. Ens advirteix del perill en caer en l’abùs, donar-nos felicitat, sino que cada vegada que l’ultilitcem ens sentirem mès pobres. L’abilitat per a possar el plaer al servei de la alegria es la templanza.

Estic d’acord amb Savater en el que els puritans fan, perque no hi ha res de mal en els plaers sempre que ens donen felicitat, com es el sexe. Pero, si que es cert que poden donar-se situacions en las que el sexe siga tot el contrari al plaer, com serien les violacions, les quals son completamente inmorals. Tambe pense que el plaer es allò que necessitem en la vida i no tener perque ser únicamente sexual. Necessitem del plaer perque ens va  a ajudar a desconectar de la rutina diaria i em va  a aportar allò que únicamente es important: FELICITAT. Una vida que no es feliç , mai arribarà a ser una bona vida humana, més bé tot el contrari. Crec que el ser lliures i el poder gotzar de determinats plaers es també una responsabilitat, perquè si eixe plaer no s'usa de forma madura i de forma responsable pot arribar a provocar l'efecte contrari, es a dir, la infedelitat.

També crec que si observen a algù malamente ante els nostres plaers, no tenim que sentir-nos culpables, mes be tot el contrari, ja que no serem egoistes. Egoistes seriem si no intentarem ajudar a eixa persona a que ella també aconsiga fer un dels seus plaers.

En referència a l estudiat a classe, trobem el expost anteriormente, materialitzat en una teoria ètica naturalista, anomenada hedonisme. Aquesta es basa en la búsqueda de la felicitat a través del plaer. Afirma que el plaer es el bè primer i una cosa necesaria per a tener una bona vida. Tambe ens admiteix que no tots els plaers ens fan feliços i que a mes, la vida requerix salut del cos i serenitat del alma, que no tos els plaers son elegibles i que hi ha molts tipus de plaers, nascuts de diferents clases de desitjos.

Eleccions generals

En aquest Capitol Savater ens parla de la politica i ens demostra perque els politics tenen tan mala fama i es perque son persones com nosaltres i per aixó ixen elegides , els seus errors son mes notables que els nostres. La politica i la ètica, aunque inicialmente pareixen dos conceptes contraris, no els son ja que ambes volen alcanzar la bona vida humana. Per això no podem prescindre de la politica a la hora de trobar la bona vida, aunque no ens agrade. Per altre costat, Savater crìtica els Drets Humans, ja que els considerem una lista de propòsits sense resultat algu. Aquest Capitol m`ha fet comprendre allò que desconeixia i esque la politica no es tan diferent a la ètica como jo pensava i esque les dos tenen el mateix objectiu, aunque utilitzan mitjans i recursos diferents. Per altre costat, tambè es veritat això de que els politics sòn mès criticats perque els seus errors sòn molt mès visibles, pero pense que es mès facil equivocar-se dedicant-se a la politica que a altra profesiò, ja que els politics tenen que buscar la bona vida humana per a millons de persones en un pais i nosaltres tan sols per la Nostra vida. Considere que el sistema politic mes adecuat es aquell que te presents les circunstancies i problemas dels seus ciutadans  i sap entendrel’s i atendre i que vetla per les seues llibertats i drets, pense que tots tenim que possar de la nostra part per a que funcione, fent les nostres obligacions i d’aquesta manera alcanzar tots la bona vida humana.

 CONCLUSIÓ

Com ja va dir l’autor, aquest llibre no es un manual de la ètica per a almnes de batxillerat, sino, que es una relexiò que Savater fa al seu fill adolescent Amador per a que aprenda un poc mès de la vida i per suport també de la ètica.El seu objetiu no es influenciar-nos ni a Amador ni a nosaltres ni prenten controlar els nostres actes ni els nostres pensaments, sino que busca fer de nosaltres unes persones lliures pensadores, capaçes de tomar les seues pròpies decisions i de gestionar la seua llibertat de manera correcta , madura i razonable per a alcanzar una vida plena , feliç y sobretot HUMANA.