MEMENTO

1. Comenta els aspectes que més t’han cridat l’atenció de la historia.

El que més m’ha cridat l’atenció per la seua importancia que té per a la persona és la memòria. Gracies a aquesta poden trindre presents tots els nostres records mantenint el nostre pasat.

Gràcies a aquesta tambè podem aprendre dels errors i canviar la nostra conducta en el futur partint d’un record.

Em crida moltíssim l’atenció totes eixes notes que s’escriu per tot el cos, com es pot viure a soles llegint unes notes al teu cos? Va enrecordant-se de les coses amb imatges, poc a poc..

Per exemple, quan Lenni diu ''creía que el plaer de llegir un llibre eradicava en no saber el final'' ens dona una xicoteta pisa de que en el cas d’esta pel·lícula va començant pel final de la historia.

2. Comenta els aspectes que més t’han impressionat de la personalitat de Lenny, Sammy i la seva dona.

- Lenny: La capacitat que te per a dur la seua malaltia amb l’ajuda d’una rigorosa disciplina que fan que puga dur una vida independent. Ès una persona molt intelligent que du una continua lluita amb la seua ment i amb tot el que li rodeja, per saber l’ultima cosa que ha fet i que és el proxim que deurà fer. Te por a quedar-se perdut en el temps sense fer res. Açò es un aspecte molt positiu como a malalt,, però a la vegada negatiu perque necessita ajuda psicològica que es nega a acceptar.

-Sanny: Es just el contrari de com es pot dur l’enfrentament de Lenny. S’abandona a la sort sense donar importància a la seua propia sort. No és consciente dels seus actes, viu en el seu món i amb la dependència continua de que una altra persona li ajude.

- Dona de Sanny: L’amor per una persona volguda que físicamente no presenta cap malaltia, pot ser tan grau que mai pugues acceptar que aquesta persona te una malaltia mental. Aquesta situaciò es reflectix en la dona de Sanny que le du a una situaciò limit per no poder aceptar la realitat.

3. Per què la pel•lícula avança cap arrere?

Es la manera de entrar en la ment del protagonista, que sol es preocupa per viure el present. Continuament, i gràcies al seu mètodo, te que fer retrospeccions al passat en la seua ment per a comprendre còm i per què ha arribat a eixa situacciò.

4. Lenny vol demostrar que els problemes de memòria de Sammy no són físics sinó psicològics per a evitar que el segur haja de pagar el tractament. Descriu el tipus de proves a què se sotmet Sammy i els resultats. Quines són les conclusions finals de Lenny?

Sany es sotmet avanti menos a mès proves que consistien en localitzar objectes que tenien cargues electriques, sempre colocats en la mateixa posiciò.Lenny duia que en cassos anteriors de pèrdida de memòria recient, en la mateixa prova els pacients lo superaven perque els malalts va aprendre la posiciò dels objectes amb deseaye per instint.Els malalts va aprendre la possiciò dels objectes amb descarga per instint. Amb aquest ret es condenaven malalts psicològics. Els resultats el van servir com a experiència per al seu propi cas, creyendo que al dir aquesta disciplina estricta en els seus hàbits i la rutina diaria, el farien actuar per instinto i poder dur aixì una vida propia.

5. Quina espera la dona de Sammy al posar a prova al seu marit?

La dòna de Sany te l’esperança de que el seu marit es puga curar i per això li posa a prova amb les injeccions d’insulina, esperant que s’enrecordara de tot i no li tornara a ficar un altra infecciò. Pense que amb aquest fet la dona de Sany posa la seua vida en perill perque si Sanny no torna a recuperar la memoria no es capaç d’acceptar aquella realitat i prefereix morir.

6. En la pel•lícula el protagonista defén que la memòria no és una font objectiva d’informació sinó una interpretació que deforma la realitat. Lenny, al contrari, es recolza en fets. Estàs d’acord amb ell?

En gran part perque pense que la memòria no es del tot fiable al cent per cent. Un record pot ser mal interpretat, en Cani els fets i les proves sempre et diuen la realitat.

Els records poden canviar al llarg del temps i pots arribar a recordar les coses de manera diferent a com varen succeir.

7. Parla de la funciò del a memòria i el record a la pel•lícula

La memoria és l’instrument en el que es basa la ment per a recordar alguna cosa, el protagonista, a partir de la seua malatía no pot recordar ninguna cosa que le va succeint al llarg del temps.  I ell es s’adona de que la memoria es necessaria ja que no sabia qui era ni qual era la seua identitat. No sabia que ell era assassí.  Ell viu una vida irreal, plena de mentides, ja que no te memoria, i es creu totes les seues notes.

8. Parla del aprenentatge per instint i per memòria.

En l’aprenentatge per memoria, és la ment l’unica l’única protagonista,  ens queda guardat tot segons la capacitat de cada persona, en canvi en l’aprentatge per instint entre altres factors sensorials que hem vist o sentit una o varies vegades,són les que ens donen el resultat del que coneguem.

9. Analitza les següents frases que es diuen a la pel•lícula

- Lenny diu “no em recorde d’oblidar-te” ”:

Viu en l’angustia continua de que al despertar le va a trobar perque la seua memoria no es capaç d’oblidar-la i deixarla en el record de una persona que ja no forma part de la seua vida.

- “La memoria desvirtua, los hechos no”

Els fets que no ocorren en el present els tenim que recordar mitjançant la memoria, per aixó els fets depenen en gran part de la memoria.

- Tedy le diu la veritat i ell apunta “no te creas sus mentiras”

Per a Lenny el record que te en la seua ment de la seua dona és un fet irrevocable, i com es molt diferent del que li conta Tedy per a que no se li oblide, diu que no es de fiar.

- Tedy li diu “tu no quieres la verdad”

Es referix a que gracies al seu metode per poder servir tenint una vida propia sense memòria, sempre està buscant un motiu per a servir cap avant, i el motiu es l’obsesió per trobar l’amesi de la seua esposa.

- “Hay cosas que se saben con certeza, es la memoria que se da por sentada: siento el mundo y a mi mujer.”

Lenny observa que les coses que sent en el present i que són de veritat, formen part de la memòria que ell diu que es dona per sentada i inclou en aquest record de la seua dòna que si que se li ha quedat grabat. Crec que per lo molt que la vol, hi ha fets en la nostra vida que transcendixen d’una manera molt  forta a qualsevol cosa i s’ens queda grabat per a tota la vida.

- “Como voy a cicatrizar la herida si no siento el paso del tiempo (sempre la seva dona acaba de morir) ”.

Viu sempre atormentat en el seu present sense poder recordar el passat ni prepar-se per a enfrontar-se al futur.

10. Quina relació té la pel•lícula amb la filosofia?

El que hem estudiat sobre la conducta, i l’aprenentaje i realicionat amb la pel.licula ens mostra que la realitat humana a una persona per a poder realitzar la seua propia vida està basada en la memoria. Aquesta part de tots nosaltres guarda tot el que em après i vivit, per a guiar-nos en el nostre futur.

Pero que passaria si perguem la memoria com en la pel.licula?

Podriem dir que estem vivint?

La memoria ens dona un passat i un present, pero sense aquesta la nostra vida careix de sentit.

En la pel.licula , Lenny careix de percepciò, aprenantatge i records perque te el defect de poder imaginar i duidar tot sense enrecordar-se. La pel·lícula mostra que el principi també pot ser el final.

EL CLUB DELS POETES MORTS

.

1. En quin moment moral estan els personatges de la pel•lícula segons Kolhberg?

El pare de Neil i el director es troben en el primer nivell en la primera etapa, allò important es l’obediència a les normes, no es poden saltar, tambè es troba en aquest nivell Richard Cameron ja que pensa en les consequències i en el castic que tindria si continúa amb el professor Keatin i els seus companys.

I els demès alumnes es troben en el tercer nivell en Cinquena  i sisena etapa, ja que es guien pels seus desitjos i donen mès prioritat a la societat en lloc de les normes. A mès, ells ja saben el que pot passar sino complixen amb les normes, seràn castigats i fins i tot expulsats però fan allò que volen fer, atenent a les pròpies 

necessitats

2. Quina proposta moral fa servir el professor Keating? És responsable del que passa? Argumenta el que penses.

Cada persona ha de fer el que realment vol, sense fer cas ni obeir a cap persona que l’ordene que faça alguna cosa que no vuiga. Hi ha que viure el moment, disfrutar.Keating vol que cada persona faça el que l’ix del col, aunque no tot ix bé, ia que ell mai havia volgut la mort de Neil

.

3.Quina ètica queda reflectida en la pel•lícula?

La normativa Ja que l’escola es molt exigent i com totes les escoles està basada en unes normes que estan fetes per a que siguen cumplides i per a que els adolescents tinguen un futur acadèmic molt bò i que siguen respetuosos amb els seus familiars.

Però de vegades les normes són molt estrictes que com diu el director per ningun motiu poden ser saltades, cosa que no entenc  perque de vegades hi ha situacions en les que cal saltar-les per motius molt be justificats.

4. Quina moral vol transmetre l’institut?

Una moral socilogista, ès a dir tot està basat en la disciplina, la moral personal està absolutamente determinada per la societat. Ès una moral molt estricta, que a soles importa que els alumnes traguen bones notes independentment dels seus sentiments o d’allò que pensen.

5. Analitza el comportament dels protagonistes, un comportament de cada un d’ells, per valorarlo a nivell moral

-Mr Keating. Ex alumne de la tradicional i prestigiosa Acadèmia Welton, que intenta que els seus alumnes siguen lliures pensadors i es responsabilitzen dels seus propis actes, buscant el seu sentit de la vida, buscant els seus somnis per a ser felinos en la vida. Tè una manera diferent d’ensenyar sense normes, en la que els seus alumnes podren tindre diferents pensaments i els enseñilla a ser creatius amb els poemas. Ès molt optimista i vol transmetre-lo als seus alumnes. Es tota una inspiraciò per als joves.

-Neil Perry. Al principi sempre obedeix al seu pare, però , quan Keaton li diu que tè que lluitar pels seus desitjos aquest comenta a fer el que vol de veritat, actuar, ser el protagonista en una obra de Skaspeare, però com el seu pare le prohibeix ser actor i aquest vol ser-ho es suicida. Per altra part era un bon lìder i un bon estudiant.

-Pare de Neil. Es un personatge molt egoìsta que a soles vol una bona formaciò per al seu fill sense importar-li gens els seus desitjos, pareix un dictador , provoca la mort del seu fill. Es caracteritza per la falta de diàleg. Mai reconeix els seus errors.

-Todd Anderson. Ès molt tìmid i vol viure a llombra de la societat, però el professor Keating descubreix que dins seu s’amaga un gran poeta. El seu millor amic ès eil.

- Richard Cameron. Al principi es deixa portar per l’emociò de formar un grup , però quan es posa en risc el seu futur acadèmic no dubta en traicionar als seus companys i al professor, per culpa d’aquest Keating es expulsat.

-Steven Meeks. Era el ès Intel.ligent del grup i gràcies a ell els seus amics van aprobar llatì.Intenta fer les coses de la millor manera possible.

-Charlie Dalton. Ès el mès  rebel del grup, ès como el lìder, i degut a les seues accions espontanis es expulsat de l’Academia, per pegar-li a un dels seus amics. Ès molt alegre.

-Knox. Ès el tipic xic d’internat que mai ha tingut noia; quan coneix a Chris s’enamora d’ella i com el profesor Keating va dir que aprofita en el momento al màxim aquest ho va fer molt bè.

-Gerard Pitts. Aquest personatge no ès quasi important però participa en el grup del Club dels poetes morts i ès mantè Fidel al professor Keating. Segueix als seus amics.

-Sr. Nolan. Ès el director e la Acadèmia. Ès como un dictador ja que exigeix molt als seus alumnes per a que façen las coses como cal. Expulsa a Keting per anar en contra dels ideals del col.legi.

6. Volem jóvens repetidors en compte de persones pensants?

Clarament si, menys el professor Keating.

Volen joves que estudien les coses de memòria tal i com ho posa als seus llibres, paseix que no importa reflexionar sobre les coses, ni pensar en perquè les coses es fan dùna manera i no dùna altra.

Per això , el professor Keating vol ensenyar als seus alumnes de maneres diferents, fent jocs: feia falta per a donar a entendre als alumnes que no tot en la vida està limitat per unes normes. Fent això els joves van vore les seues vides de formes diferents , amb mès alegria, aprofitant al màxim , fent allò que volen fer….

Però , això no volia el col.legi que succeira ja que sòn molt estrictes i volen joves repetidors i perfects sense importar els desitjos dels alumnes.

Jo crec que les normes sòn molt importants, però de vegades ès millor que la gent expresse els seus sentiments i que pense.

7. La pel•lícula posa en dubte tots els rituals dels col•legis, les aules, les bandes, ritus, camps esportius, barrets a l’aire, beques de fi de curs, orles, actes acadèmics formals estil molt nord-americà.

Els ritus tenen una finalitat?

Els rituals porten a una relaciò distant i fria entre el professorat i els alumnes.

Si, els ritus tenen una finalitat . Ès un canal de transmissiò social i cultural. Serveixen per a perpetuar formes de conducta i de vida. Sòn conductes que serveixen per a socialitzar u obtindre sùbdits obedients i leals al sistema. Normalment sòn formes mecanitzades i desvitalitzades amb relaciò als participants d’aquests rituals. Podrìa ser un sìntoma d’una  socialitzaciò alienant.

Jo pense que no sòn del tot necessàris, perque de vegades es poden suprimir , com va ocòrrer a la pel.lìcula.

8. Quina escena de la pel•lícula t’ha agradat més? Per què?

Hi han dues escenas que m’han agradat mès:

La primera es quan el professor Keating es puja damunt la seua taula quan està en classe amb els seus almnes i diu que fa això perque cal veure constantemente les coses d’una altra manera, ès a dir, una manera d’explicar que no tenim que veure les coses des d’un punt de vista negatiu i que quan creiem que sabem alguna cosa cal veure eixa cosa d’una altra forma o almenys tenim que intentarho. Per exemple quan lleguim un llibre no hi ha que considerar a soles el que pensa l’autor sino el que nosaltres considerem. Tenim que lluitar per a trobar la Nostra pròpia voz i quan menys tardem millor.

M’ha agradat perque em pareix una manera d’aprendre i entrenare millor les coses, fent-ho de manera práctica.

La segona escena que m’ha agradat ha sigut: quan el senior Keating entra entra en clase per a agafar les seues coses i anar-se’n del col-legi, els alumnes es troben amb un altre professor llegint que ès la poesia, pàgina que keating havia fet als seus almnes que arrancasen, quan un alumne diu en veu alta que els havien obligat a signar la seua expulsiò i acte seguit puja damunt la taula i diu: “Oh mi capitán, mi capitàn” li fan compnya altres alumnes, i aquest els dòna les gràcies. Es una escena molt emocionant, ja que la desil-lociò que tenia el professor quan va veure que els seus alumnes havien signat en contra seua era molt gran i això era una demostraciò de que era un bon professor i que ell no era el culpable de la lmort de Neil.

9. Com apareixen presents al llarg de la pel•lícula els quatre principis de l’Acadèmia Walton?

1. Tradiciò: l’amor a l’escola , el paìs, i a la famìlia.

2. Honor: Dignitat i Cumpliment dels deures.

3. Disciplina: Respecte als pares, als profesors i al director.

4. Excel.lència: El resultat del treball costòs ès la clau a tot éxito.

A mès d’aquestes Quatre principis, tots els almumnes pertanyen a una classe social alta, ès a dir, exigiesen tindre una gran rentabilitat . Això es veu reflexat en la roba que porten entre altres coses.

El segon principi es veu reflexat quan al principi de la pel.licula el director li diu als alumnes que aquell que no faça els deures serà durament castigat , ès a dir tots tenen que fer els deures.

El tercer principi perque quan per exemple Neil parla amb el seu pare es veu el respecte que tè devant del seu pare, ès molt obedient, ningù pot replicar al seu pare es de mala educaciò, per altra part els alumnes es dirigeixen als seus professors dient senior i parlen de vostè.

El quart principi , tots els alumnes estudien molt per a quan termine el cursa mb el esforç fet al llarg del curs puguen estudiar les millors carreres.

10. Quin és el missatge que el professor Keating vol transmetre als seus alumnes? Com ho fa?

El professor vol que els seus alumnes es coneixen a si mateixos i vol que entindren “el missatge del mès Enya” , que aprofiten el dia i que viven intensament.

Ensenya un sentit per la vida, un sentit que a soles pot anar dirigit i assumit pel que viu.

Per altra part el professor ajuda a descubrir els propis camins dels seus alumnes, trencant amb les pautes de l’escola tradicional. Els ajuda a pensar per si mateixos a adquirir un pensament critic i creatiu , a responsabilitzar-se de les pròpies decisions, a guanyar autonomia,  a ser mès reflexius i sobre tot persones lliures.

El missatge principal es “Carpe Diem” aprofita el momento, com si fòra l’ultim i tens que viure intensamente , que el temps es molt valiòs. Per aconseguir això va utilizar recursos literaris, como metàfores entre altres.

El professor ocupa un model didàctic alternatiu, per exemple: quan Keating diu als seus alumnes que trenquen la fulla de les normes de la poesia, ja que pensa que ès un art d’escriure particular, que no hi han regles especìfiques.

11. Com reaccionen els alumnes davant de la proposta de Keating? Quines conseqüències té per a ells? Qui és l’alumne que no ha sabut descobrir el verdader sentit del missatge de Keating?

Hi ha de tot, però normalmente es ben aceptat , ja que al principi tots decidiesen formar un grup de antiguamente Keating tambè ho tenia “el club dels poetes morts” , on els joves es reuniesen i expresen els seus sentiments mitjançant la poesia , tal com Keating els havia ensenyat.

Pero neil Perry no va saber el vertader sentit del missatge de Keating ja que es va suicidar, perque com havia dit Keating tenia que fer complot els seus desitjos , actuar en una obra de teatre i el seu pare molt estricte no li va deixar ja que no l’importava el que el seu fill volia ni la seua felicitat. Richard va traicionar a Keating, perque va veure que es posava en subte el seu futur acadèmic i va fer culpable de la mort de Neil.

Keating al principi es va sentir malamente , al veure com els seus alumnes l’havien traicionat , però finalmente quan Keating va ser expulsat van enfrentar-se amb el director pujant-se a les seues taules dient: “Oh capitàn, mi capitan!” i aquest va comprendre que els seus alumnes havien captat bè el seu missatge, se’n va anar content i satisfet.

12. Què significa “El club dels poetes morts”?

Es un grup de joves, el professor keating i els seus antics companys de l’institut, que es reunien en una cova antigua India. Es dedicaven a extraure a la vida tot allò que podein i cada vegada que es reunien dien al principi una frase. Escrivien poesia, pensaven lliurement i expresaven les seues emocions a travès de : “una verborrea que fluìa como la savia de un àrbol herido”. Es cridaven a si mateixos romàntics, i feien una poesia de qualsevol cosa, des d’un gat negre a l’amor i els sentiments de passiò.

A mès de crear les seus pròpies poesies, lleguen als autors mès grans. I deixaven que la poesia desplegase en su magia.

El professor Keating va explicar als seus alumnes que era el club dels poetes morts; a aquestes els va a agradar aixó de fer un grup per a expresar els seus sentiments i escriure poesia i van fer un grup.

Els alumnes encapçalats per neil una nit s’escapen a una cova: comencen amb un ritual:

El que es veu reflexat en la cova està lliure de prejudicis de la societat i no hi ha ningù que Puga oprimir-los.

13. Quina frase o vers, dels que cita Keating, t’ha cridat més l’atenció?

“Carpe Diem”. Vivid el momento. Coged las rosas mientras aún tengan color pues pronto se marchitaràn.”

M’ha agradat molt aquesta frase, ja que tè molta raò, vol dir que tenim que aprofitar el momento, como diu Keating no tenim que pordre allò que no es pot recuperar: el temps. Tenim que fer que la Nostra vida siga extraordinaria fent tot alló que ens agrada , complir els postres desitjos, mai tenim que quedar-nos amb les ganes de fer qualsevol cosa, ja que després no podrem tornar el temps enrere i es quedariem amb el dubte de que haguera passat? Hi ha que deixar-se llevar pels postres sentiments i passions , fer cas al cor. Els alumnes fan cas al seu professor i es diesen llevar pels seus sentiments i desitjos.

Neil que sempre ha volgut ser actor i sempre ha tingut que ser obediente amb el seu pare i consigue el poder de protagonista en la obra de Skapespeare.Todo para la seua timidez para la poesia. Knox li diu a una jove el que sent per ella sense importar-li el que acorrerá mès endavant.

Pero amès de fer allò que volem tenim que utilitzar la raò.

Un a altra frase que m’ha cridat l’atenciò ha sigut  :  “ La ingenierìa , la arquitectura, y la medicina son trabajos que sirven para dignificar la vida pero es la poesìa, los sentimientos lo que nos mantienen vivos”. Mai m’havia posat a pensar en això, ès molt important tindre uns estudis i treballar en un lloc determinat, pero sense l’amor i els sentiments ningù podrìa viure ja que les persones necessitem relacinar-nos i tindre carinyo pels altres

14. “Viure a consciència…

extraure tot el moll a la vida…

per a no descobrir,

en el moment de la mort,

que no s’havia viscut“.

Estos versos constituïxen el carpe diem segons Thoreau. Com t’interpel•len estes paraules?

Tenim que aprofitar el momento, cadascun como si fòra l’ultim, ja que a lomillor al final de la teua vida et dones compte de que no has complot els teus somnis, els teus desitjos…

Cal aprofitar la juventut, ja que a soles som joves una vegada en la vida i que el temps passa molt rápidamente, quan et dones compe ja ets una persona major.

Cal viure intensamente , com un regal de Dèu, mai tens que quearte amb el dubte de que haguera passat si agüeres fet allò que volies, no te penides d’allò que has fet mai, sinò d’allò que no has fet.