"Si al llitar-nos l'habitació està ordenada, dormirem millor"
No sé vosaltres, però jo quan me'n vaig a dormir amb l'habitació feta una "...." em costa mil anys dormir! I per què? Realment no ho sé, però és així. Pot ser que estic preocupada al veure'm envoltada de muntons de roba, potser aquests muntons acaben multiplicant-se tant que m'ofegue. O potser estic preocupada pel cabreig de la meua mare quan veja aquestes escombraries.. (Amb respecte a les escombraries)
lunes, 25 de noviembre de 2013
RESI TEORIA
"Quan més he d'estudiar, més ganes tinc de fer tasques a casa."
S'aproxima una setmana plena de globals, i l'única cosa que se m'ocorre és agranar, fregar, arreplegar la meua habitació... i inclús ficar llavadores. QUÈ BOGERIA! I quina casualitat que sempre em passa el mateix. Açò es deu al fet que tinc tan poques ganes d'estudiar que faria qualsevol cosa abans que obrir el llibre. Així que mamà, quan tinga exàmens, demana'm el que vuigues.
S'aproxima una setmana plena de globals, i l'única cosa que se m'ocorre és agranar, fregar, arreplegar la meua habitació... i inclús ficar llavadores. QUÈ BOGERIA! I quina casualitat que sempre em passa el mateix. Açò es deu al fet que tinc tan poques ganes d'estudiar que faria qualsevol cosa abans que obrir el llibre. Així que mamà, quan tinga exàmens, demana'm el que vuigues.
domingo, 24 de noviembre de 2013
“No et preocupes, al final tot ix bé i si no ix bé és que no és el final”
Em recorde quan vaig suspendre el primer examen de la meua vida, no m'ho podia creure i vaig pensar que eixe era el final, que hauria de repetir curs... per què pensaria això? En el pròxim examen em vaig esforçar al màxim i vaig traure millor nota, i a poc a poc vaig anar esforçant-me més fins a aconseguir que eixe examen no m'abaixara molt la mitjana.
Moltes vegades que volem aconseguir alguna cosa no és possible la primera vegada que ho intentes. No tot ix a la primera, hi ha dos paraules anomenades esforç i dedicació, i una altra molt important: interés. Si realment tens açò segur que aconseguixes el que vols i al final tot ix bé, però recorda, no sempre obtindràs el que vols a la primera.
Moltes vegades que volem aconseguir alguna cosa no és possible la primera vegada que ho intentes. No tot ix a la primera, hi ha dos paraules anomenades esforç i dedicació, i una altra molt important: interés. Si realment tens açò segur que aconseguixes el que vols i al final tot ix bé, però recorda, no sempre obtindràs el que vols a la primera.
domingo, 3 de noviembre de 2013
"BEAUTIFUL MIND"
QUÈ M'HA FET PENSAR ?
Em crida moltíssim l'atenció el fet que una persona amb esquizofrènia arribe a adonar-se que està sofrint aquesta malaltia i tot i així poc a poc la va superant, serà pel intel ligent que és? El paper que fa el protagonista és molt peculiar, han de lliurar un treball i ell abans d'entregar un treball normal i corrent prefereix no lliurar res. Ell vol lliurar una cosa diferent, original i innovadora. Era tan intel · ligent que això li jugava males passades amb els altres companys, va més enllà de la realitat, estudia els moviments de totes les coses, per a ell fins al més insignificant té la seua lògica. Adonar-se que ets esquizofrènic no és gens fàcil.
Cadascú tenim el nostre objectiu en la vida, cada un li donem un significat diferent a per què seguir vivint. Què volem fer en la nostra vida? A John li apassionen les ciències, les matemàtiques , però arriba un punt en què això no et dóna la felicitat, fins i tot fa que es torne boig. Pot ser el que realment el fa feliç és formar una família, encara que patint aquesta malaltia és una cosa molt difícil. Malgrat això la seua dona no es rendeix , li dóna suport fins al final i junts ho superen , això em sembla impressionant.
La veritat és que com mai he patit aquesta malaltia no sé molt bé el que se sent, però ha de ser molt difícil diferenciar la realitat de l'imaginari, i jo em pregunte per què John s'adona que tot és imaginari a soles perquè la nena no creix?, hi ha coses més òbvies, com intentar tocar aquestes persones imaginàries i veure que no són carn , o no sé, fer-los una foto i després veure que a la foto no surten.. Supose que no deu ser tan fàcil per a ells...
A John li és igual el que els altres diguen d'ell , cosa que em sembla admirable, ell és així i punt, no canvia encara que no caiga bé, per què ha de ser com els altres volen que siga? A més, per ser com és, acaba sent admirat per molta gent ja que havia superat una malaltia quasi impossible de superar i havia fet un descobriment grandiós.
La seua dona li diu: "El real no és aquí ( assenyalant-se el cap ) sinó aquí ( assenyalant-se el cor ) " Això li fa veure a John que té al costat una persona increïble , que el que realment importa és el que ell sent , i que vol tant a la seua dona que aconsegueix superar la seua malaltia , això és preciós .
"No hi ha res segur , és l'únic que sé " una frase molt contradictòria però alhora una gran frase, es refereix al fet que tot pot canviar , en qualsevol moment i lloc , quan menys t'ho esperes , John mai s'havia imaginat que acabaria tornant-se boig, però tampoc havia imaginat que aconseguiria superar-ho i que acabarien donant-li un premi nobel.
Per què anomenar " cosa rara " a una persona només per què és diferent ? Ser diferent és ser estrany? Al meu entendre, una persona diferent és una persona única! Una frase que vaig sentir un cop i em va agradar molt: "Vosaltres rieu de mi perquè sóc diferent , però jo em ric de vosaltres perquè sou tots iguals "
RELACIÓ AMB LA FILOSOFIA
El major representant de la filosofia en la pel · lícula és John, ja que no para de qüestionar-se el per què de tot. No fa res sense saber per què ho va a fer o fins i tot qualsevol cosa sense importància per a alguns també busca el seu significat.
John fa preguntes que respon a través de l'experimentació i la comprovació fins que arriba a un punt que tot el que va a fer és donar respostes plenes de bogeria, però segueixen sent respostes, així que segueix sent filosofia.
Em crida moltíssim l'atenció el fet que una persona amb esquizofrènia arribe a adonar-se que està sofrint aquesta malaltia i tot i així poc a poc la va superant, serà pel intel ligent que és? El paper que fa el protagonista és molt peculiar, han de lliurar un treball i ell abans d'entregar un treball normal i corrent prefereix no lliurar res. Ell vol lliurar una cosa diferent, original i innovadora. Era tan intel · ligent que això li jugava males passades amb els altres companys, va més enllà de la realitat, estudia els moviments de totes les coses, per a ell fins al més insignificant té la seua lògica. Adonar-se que ets esquizofrènic no és gens fàcil.Cadascú tenim el nostre objectiu en la vida, cada un li donem un significat diferent a per què seguir vivint. Què volem fer en la nostra vida? A John li apassionen les ciències, les matemàtiques , però arriba un punt en què això no et dóna la felicitat, fins i tot fa que es torne boig. Pot ser el que realment el fa feliç és formar una família, encara que patint aquesta malaltia és una cosa molt difícil. Malgrat això la seua dona no es rendeix , li dóna suport fins al final i junts ho superen , això em sembla impressionant.
La veritat és que com mai he patit aquesta malaltia no sé molt bé el que se sent, però ha de ser molt difícil diferenciar la realitat de l'imaginari, i jo em pregunte per què John s'adona que tot és imaginari a soles perquè la nena no creix?, hi ha coses més òbvies, com intentar tocar aquestes persones imaginàries i veure que no són carn , o no sé, fer-los una foto i després veure que a la foto no surten.. Supose que no deu ser tan fàcil per a ells...
A John li és igual el que els altres diguen d'ell , cosa que em sembla admirable, ell és així i punt, no canvia encara que no caiga bé, per què ha de ser com els altres volen que siga? A més, per ser com és, acaba sent admirat per molta gent ja que havia superat una malaltia quasi impossible de superar i havia fet un descobriment grandiós.
La seua dona li diu: "El real no és aquí ( assenyalant-se el cap ) sinó aquí ( assenyalant-se el cor ) " Això li fa veure a John que té al costat una persona increïble , que el que realment importa és el que ell sent , i que vol tant a la seua dona que aconsegueix superar la seua malaltia , això és preciós ."No hi ha res segur , és l'únic que sé " una frase molt contradictòria però alhora una gran frase, es refereix al fet que tot pot canviar , en qualsevol moment i lloc , quan menys t'ho esperes , John mai s'havia imaginat que acabaria tornant-se boig, però tampoc havia imaginat que aconseguiria superar-ho i que acabarien donant-li un premi nobel.
Per què anomenar " cosa rara " a una persona només per què és diferent ? Ser diferent és ser estrany? Al meu entendre, una persona diferent és una persona única! Una frase que vaig sentir un cop i em va agradar molt: "Vosaltres rieu de mi perquè sóc diferent , però jo em ric de vosaltres perquè sou tots iguals "
RELACIÓ AMB LA FILOSOFIA
El major representant de la filosofia en la pel · lícula és John, ja que no para de qüestionar-se el per què de tot. No fa res sense saber per què ho va a fer o fins i tot qualsevol cosa sense importància per a alguns també busca el seu significat.
John fa preguntes que respon a través de l'experimentació i la comprovació fins que arriba a un punt que tot el que va a fer és donar respostes plenes de bogeria, però segueixen sent respostes, així que segueix sent filosofia.
"EL PETIT PRÍNCEP"
RESUM
QUÈ M'HA FET PENSAR ?
El petit príncep no és un xiquet normal, és un nen molt curiós que li encanta fer preguntes, però realment li agrada fer preguntes o les fa perquè veu que el que fa la gent gran no és normal (segons ell) ?
Començant per quan el petit príncep li diu al narrador que li dibuixe un corder, aquest el dibuixa diverses vegades i el príncep cada vegada va traient pegues a el dibuix , no n'hi ha cap que li agrade… Fins que finalment li dibuixa una caixa i diu: "Aquesta és la caixa, el corder que vols està dins" I així el petit príncep s'imagina el corder tal com ell ho volia, igual al que ell imaginava. Això és bastant curiós. Per què quan ens fem majors ja no tenim imaginació?
El narrador diu "Quan el misteri és massa impressionant no t'atreveixes a desobeir " Supose que es refereix al fet que ell està en el desert , amb un nen que diu que ha viatjat per molts planetes i li està demanant que li dibuixe un corder??? Doncs caldrà dibuixar!
El narrador es va adonant com, al fer-se gran, va canviant la mentalitat, vas donant importància a coses com els diners, la casa, posseir béns materials… I per què en créixer es canvia de mentalitat? No podem seguir divertint-nos, sent feliços , i imaginant coses encara que siguem adults? Així ho expressa el narrador: "Si dieu que el petit príncep era encantador, que reia i que volia un corder, els adults no us creuran, en canvi si dieu que el planeta d'on ve el príncep és l'asteroide D 612 queden convençuts i no preguntaran més” Les persones grans no tenen imaginació i sempre volen explicacions raonables , què injust!
I com pot ser que les flors parlen? I com pot viatjar en tan poc temps a tants planetes el petit príncep? I enseri va parlar amb una serp i ambun rabosot? I com un home es passa la vida encenent i apagant el fanal cada minut? I apropiant-se d'estrelles per a ser ric?
Una frase que m'agrada molt és quan el rabosot li diu al príncep: "Si véns, per exemple , a les quatre de la tarda, començaré a ser feliç des de les tres" A vegades estem tan feliços per estar amb algú que no podem evitar pensar en això durant prou temps. Però açò també té el seu costat roín, quan discutixes amb algú o quan t'enfades, també després reflexiones i no se t'oblida en un segon
"L'essencial és invisible als ulls" De vegades a simple vista
veiem i percebem coses que per a nosaltres tenen un significat, però potser si penses una mica, si et fas preguntes, si a això li afegeixes amor i afecte pots treure les coses que realment són importants i essencials, coses que fins fa poc havien estat invisibles…
"El bell del desert és que arreu amaga un pou" On menys t'ho esperes , sempre hi ha alguna cosa bona si saps buscar, si tens paciència i si poses ganes i interés.El príncep diu : "Estic content que hages trobat el que faltava al teu equip " Jo crec que gràcies al príncep el pilot havia descobert un altre significat de moltes coses, de mirar més enllà de la realitat… També parlen molt del dia i la nit, sempre passa el bó en sortir el sol El pilot cau de nit , el petit príncep apareix de día, troben el pou quan és de día.
Al meu parer, la frase guanyadora:
"És molt més difícil jutjar-se a si mateix, que jutjar els altres. Si aconsegueixes jutjar-te rectament és que ets un autèntic savi" Supose que es refereix que criticar a un altre és una cosa molt senzilla, ja que no ens fa mal fer-ho i a més ens sentim bé quan algú fa les coses malament.. i per què ? Perquè ens creiem superiors , potser ? O perquè sabent que els altres cometen errors no ens sentim tan culpables nosaltres ..
Però , i si ens jutgem a nosaltres mateixos ? I si reflexionem sobre el que nosaltres fem malament ? És difícil, però no imposible. Costa, però es pot fer. Aixó ens ajuda a millorar els nostres defectes i a millorar com a persones. Saber el que fas malament és el primer pas per fer-ho bé, i sí, això és ser savi.
RELACIÓ AMB LA FILOSOFIA
El primer pas per a la filosofia és fer-se preguntes, cosa que és molt habitual en el petit príncep. Sempre vol saber el per què de les coses, buscar un significat. No totes les preguntes han de tindre una mateixa resposta. El princepet busca resposta a través de les preguntes als altres, no de les seues pròpies reflexions, encara que en algunes ocasions si que pensa i reflexiona. El princepet té amor al saber, sent una necessitat per saber, tots tenim la necessitat de fer-nos preguntes.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)