"EL PETIT PRÍNCEP"

RESUM

 El narrador és un pilot que, a l'estavellar el seu avió en el desert , coneix a un petit príncep , el qual li recordava molt a quan ell era nen . El petit príncep li explica com ha arribat fins a la Terra. Ell ve d'un planeta on té tres volcans i una flor, des de llavors el príncep havia viatjat a altres planetes on havia conegut a molts tipus de persones diferents: Un rei que sempre li ordenada fer coses , un vanitós que vol que el petit príncep li admire, un bevedor que beu perquè vol oblidar que té vergonya de beure , un home de negocis que diu que totes les estrelles que compta són seves , un home molt estrany que es passava els seus dies encenent i apagant un fanal, un geògraf, ,i, finalment, arriba a la Terra on coneix una serp , a una guineu ia un venedor que li va explicar que venia una píldora per eliminar la set. El príncep ha de tornar al seu planeta i s'acomiada amb molta tristesa del narrador , el qual havia agafat molt de carinyo a aquest príncep.



QUÈ M'HA FET PENSAR ?

El petit príncep no és un xiquet normal, és un nen molt curiós que li encanta fer preguntes, però realment li agrada fer preguntes o les fa perquè veu que el que fa la gent gran no és normal (segons ell) ?
Començant per quan el petit príncep li diu al narrador que li dibuixe un corder, aquest el dibuixa diverses vegades i el príncep cada vegada va traient pegues a el dibuix , no n'hi ha cap que li agrade… Fins que finalment li dibuixa una caixa i diu: "Aquesta és la caixa, el corder que vols està dins" I així el petit príncep s'imagina el corder tal com ell ho volia, igual al que ell imaginava. Això és bastant curiós. Per què quan ens fem majors ja no tenim imaginació?

El narrador diu "Quan el misteri és massa impressionant no t'atreveixes a desobeir " Supose que es refereix al fet que ell està en el desert , amb un nen que diu que ha viatjat per molts planetes i li està demanant que li dibuixe un corder??? Doncs caldrà dibuixar!

El narrador es va adonant com, al fer-se gran, va canviant la mentalitat, vas donant importància a coses com els diners, la casa, posseir béns materials… I per què en créixer es canvia de mentalitat? No podem seguir divertint-nos, sent feliços , i imaginant coses encara que siguem adults? Així ho expressa el narrador: "Si dieu que el petit príncep era encantador, que reia  i que volia un corder, els adults no us creuran, en canvi si dieu que el planeta d'on ve el príncep és l'asteroide D 612 queden convençuts i no preguntaran més” Les persones grans no tenen imaginació i sempre volen explicacions raonables , què injust!

I com pot ser que les flors parlen? I com pot viatjar en tan poc temps a tants planetes el petit príncep? I enseri va parlar amb una serp i ambun rabosot? I com un home es passa la vida encenent i apagant el fanal cada minut? I apropiant-se d'estrelles per a ser ric?

Una frase que m'agrada molt és quan el rabosot li diu al príncep: "Si véns, per exemple , a les quatre de la tarda, començaré a ser feliç des de les tres" A vegades estem tan feliços per estar amb algú que no podem evitar pensar en això durant prou temps. Però açò també té el seu costat roín, quan discutixes amb algú o quan t'enfades, també després reflexiones i no se t'oblida en un segon




 "L'essencial és invisible als ulls" De vegades a simple vista
veiem i percebem coses que per a nosaltres tenen un significat, però potser si penses una mica, si et fas preguntes, si a això li afegeixes amor i afecte pots treure les coses que realment són importants i essencials, coses que fins fa poc havien estat invisibles…






"El bell del desert és que arreu amaga un pou" On menys t'ho esperes , sempre hi ha alguna cosa bona si saps buscar, si tens paciència i si poses ganes i interés.

El príncep diu : "Estic content que hages trobat el que faltava al teu equip " Jo crec que gràcies al príncep el pilot havia descobert un altre significat de moltes coses, de mirar més enllà de la realitat… També parlen molt del dia i la nit, sempre passa el bó en sortir el sol  El pilot cau de nit , el petit príncep apareix de día, troben el pou quan és de día.





Al meu parer, la frase guanyadora:

"És molt més difícil jutjar-se a si mateix, que jutjar els altres. Si aconsegueixes jutjar-te rectament és que ets un autèntic savi" Supose que es refereix que criticar a un altre és una cosa molt senzilla, ja que no ens fa mal fer-ho i a més ens sentim bé quan algú fa les coses malament.. i per què ? Perquè ens creiem superiors , potser ? O perquè sabent que els altres cometen errors no ens sentim tan culpables nosaltres ..

Però , i si ens jutgem a nosaltres mateixos ? I si reflexionem sobre el que nosaltres fem malament ? És difícil, però no imposible. Costa, però es pot fer.  Aixó ens ajuda a millorar els nostres defectes i a millorar com a persones. Saber el que fas malament és el primer pas per fer-ho bé, i sí, això és ser savi.


RELACIÓ AMB LA FILOSOFIA

El primer pas per a la filosofia és fer-se preguntes, cosa que és molt habitual en el petit príncep. Sempre vol saber el per què de les coses, buscar un significat. No totes les preguntes han de tindre una mateixa resposta. El princepet busca resposta a través de les preguntes als altres, no de les seues pròpies reflexions, encara que en algunes ocasions si que pensa i reflexiona. El princepet té amor al saber, sent una necessitat per saber, tots tenim la necessitat de fer-nos preguntes.