"BEAUTIFUL MIND"

QUÈ M'HA FET PENSAR ?

Em crida moltíssim l'atenció el fet que una persona amb esquizofrènia arribe a adonar-se que està sofrint aquesta malaltia i tot i així poc a poc la va superant, serà pel intel ligent que és? El paper que fa el protagonista és molt peculiar, han de lliurar un treball i ell abans d'entregar un treball normal i corrent  prefereix no lliurar res. Ell vol lliurar una cosa diferent, original i innovadora. Era tan intel · ligent que això li jugava males passades amb els altres companys, va més enllà de la realitat, estudia els moviments de totes les coses, per a ell fins al més insignificant té la seua lògica. Adonar-se que ets esquizofrènic no és gens fàcil.

Cadascú tenim el nostre objectiu en la vida, cada un li donem un significat diferent a per què seguir vivint. Què volem fer en la nostra vida? A John li apassionen les ciències, les matemàtiques , però arriba un punt en què això no et dóna la felicitat, fins i tot fa que es torne boig. Pot ser el que realment el fa feliç és formar una família, encara que patint aquesta malaltia és una cosa molt difícil. Malgrat això la seua dona no es rendeix , li dóna suport fins al final i junts ho superen , això em sembla impressionant.

La veritat és que com mai he patit aquesta malaltia no sé molt bé el que se sent, però ha de ser molt difícil diferenciar la realitat de l'imaginari, i jo em pregunte per què John s'adona que tot és imaginari a soles perquè la nena no creix?, hi ha coses més òbvies, com intentar tocar aquestes persones imaginàries i veure que no són carn , o no sé, fer-los una foto i després veure que a la foto no surten.. Supose que no deu ser tan fàcil per a ells...

A John li és igual el que els altres diguen d'ell , cosa que em sembla admirable, ell és així i punt, no canvia encara que no caiga bé, per què ha de ser com els altres volen que siga? A més, per ser com és, acaba sent admirat per molta gent ja que havia superat una malaltia quasi impossible de superar i havia fet un descobriment grandiós.




La seua dona li diu: "El real no és aquí ( assenyalant-se el cap ) sinó aquí ( assenyalant-se el cor ) " Això li fa veure a John que té al costat una persona increïble , que el que realment importa és el que ell sent , i que vol tant a la seua dona que aconsegueix superar la seua malaltia , això és preciós .



"No hi ha res segur , és l'únic que sé " una frase molt contradictòria però alhora una gran frase, es refereix al fet que tot pot canviar , en qualsevol moment i lloc , quan menys t'ho esperes , John mai s'havia imaginat que acabaria tornant-se boig, però tampoc havia imaginat que aconseguiria superar-ho i que acabarien donant-li un premi nobel.

Per què anomenar " cosa rara " a una persona només per què és diferent ? Ser diferent és ser estrany? Al meu entendre, una persona diferent és una persona única! Una frase que vaig sentir un cop i em va agradar molt: "Vosaltres rieu de mi perquè sóc diferent , però jo em ric de vosaltres perquè sou tots iguals "

RELACIÓ AMB LA FILOSOFIA

El major representant de la filosofia en la pel · lícula és John, ja que no para de qüestionar-se el per què de tot. No fa res sense saber per què ho va a fer o fins i tot qualsevol cosa sense importància per a alguns també busca el seu significat.
John fa preguntes que respon a través de l'experimentació i la comprovació fins que arriba a un punt que tot el que va a fer és donar respostes plenes de bogeria, però segueixen sent respostes, així que segueix sent filosofia.