Supose que tot seria distint en les persones
més pròximes a mi.
Els meus pares estalviarien prou, però els faltaria
algo... A qui castigarien perquè ha arribat molt tard a casa? O a qui ajudarien
amb els deures? i sobretot, no tindrien a qui donar-li eixe bes de bona nit ni
tampoc tindrien amb qui compartir eixos moments de felicitat i de tristeza.. I
què seria dels meus amics? Potser al ser tants no necessitaren a ningú més, o
potser alguns sí que sentirien que els falta alguna cosa, qui sap.
No hay comentarios:
Publicar un comentario